Decret 171/2022, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat
Estructura del decret
Capítol 1 Disposicions Generals
Article 1 – Objecte i àmbit d’aplicació
Article 2 – Elements definidors de l’educació bàsica
Article 3 – Principis pedagògics
Article 4 – Objectius generals
Article 5 – Règim lingüístic
Capítol 2 Currículum
Article 6 – Estructura del currículum
Article 7 – Elements del currículum
Article 8 – Àrees de l’educació primària
Article 9 – Matèries de l’educació secundària obligatòria de primer a tercer curs
Article 10 – Matèries de l’educació secundària obligatòria a quart curs
Article 11 – Servei comunitari a l’educació secundària obligatòria
Article 12 – Els cicles formatius de grau bàsic
Capítol 3 Gestió pedagògica
Article 13 – Autonomia dels centres
Article 14 – Horari
Article 15 – Equips docents
Article 16 – Orientació educativa
Article 17 – Acció tutorial
Article 18 – Pas de curs, transicions entre etapes i continuïtat formativa
Article 19 – Atenció educativa en el marc d’un sistema educatiu inclusiu
Article 20 – Els programes de diversificació curricular
Article 21 – El pla de suport individualitzat
Article 22 – Recursos i materials didàctics
Capítol 4 Avaluació
Article 23 – L’avaluació dels aprenentatges
Article 24 – Sessions d’avaluació, qualificació i pas de curs
Article 25 – Avaluació i qualificació dels aprenentatges de l’alumnat amb pla de suport individualitzat
Article 26 – Títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria
Article 27 – Avaluacions diagnòstiques i de final d’etapa
Article 28 – Documents oficials d’avaluació
Article 29 – Actes d’avaluació
Article 30 – Expedient acadèmic
Article 31 – Historial acadèmic
Article 32 – Informe de final d’etapa de l’educació primària
Article 33 – Consell orientador
Article 34 – Informe personal per trasllat
Article 35 – Autenticitat, seguretat i confidencialitat
Disposició addicional primera
Disposició addicional segona
Disposició addicional tercera
Disposició addicional quarta
Disposició transitòria
Disposició derogatòria
Disposició finals
ANNEX 1 Competències clau i perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica
ANNEX 2 Àrees d’educació primària
ANNEX 3 Matèries d’educació secundària obligatòria
ANNEX 4 Competències transversals
ANNEX 5 Aprenentatge basat en situacions
ANNEX 6 Àmbits dels cicles formatius de grau bàsic
ANNEX 7 Horaris

DECRET 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica.

I.

L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix, a l’article 131, apartat 3.c, que correspon a la Generalitat de Catalunya la competència compartida per a l’establiment dels plans d’estudi corresponents als ensenyaments de l’educació primària i de l’educació secundària obligatòria, incloent-hi l’ordenació curricular.

L’article 53.1 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, estableix que correspon al Govern determinar el currículum, pel que fa als objectius, als continguts i als criteris d’avaluació de cada àrea, matèria i mòdul, sense perjudici de l’autonomia pedagògica dels centres.

Aquest Decret estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica en els termes que recull l’article 3.3 de Llei orgànica 3/2020, del 29 de desembre. Inclou el currículum bàsic de l’educació primària, l’educació secundària obligatòria i els cicles formatius de grau bàsic establert d’acord amb la Llei orgànica 3/2020, del 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació i la normativa de desplegament, i que es concreta en el Reial decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’educació primària i el Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s’estableix l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’educació secundària obligatòria.

En aquest Decret es defineix l’estructura del currículum, que inclou com a novetat les competències clau, els indicadors competencials al final de l’etapa, que constitueixen el perfil competencial de sortida, i els nous elements curriculars per al desplegament de les àrees i matèries: competències específiques, criteris d’avaluació, sabers i situacions.

II.

El Govern determina, en els termes que estableix la legislació vigent, el currículum, que inclou les competències clau, els indicadors de les competències clau, les competències específiques de cada matèria, els criteris d’avaluació corresponents, els sabers o continguts i les situacions d’aprenentatge, sens perjudici de l’autonomia pedagògica que la llei atorga als centres educatius.

El Govern fa palesa la importància dels ensenyaments de l’educació bàsica per a la continuïtat formativa de l’alumnat, per garantir la seva formació integral, així com el desenvolupament de la seva personalitat i la preparació per a l’exercici ple dels drets humans i d’una ciutadania activa i democràtica en la societat actual. Per aquest motiu, la formació integral ha de centrar-se necessàriament en el desenvolupament i l’assoliment de les competències clau i l’adquisició dels diferents aprenentatges, per fer possible la prosperitat personal i col·lectiva i avançar cap a una societat més equitativa, més sostenible i amb més cohesió social.

Més enllà dels seus elements constitutius i de la concepció del currículum des de l’ordenació dels ensenyaments, no es pot obviar la necessitat de reconèixer el currículum com una potent eina de futur per al desenvolupament integral de totes les persones en els seus aspectes cognitius, emocionals, afectius i relacionals. El currículum ha de fer possible el desplegament del projecte de vida personal i professional per a tothom a partir de l’èxit educatiu, comptant amb el suport, la implicació i la participació de les famílies i ha de facilitar l’accés a processos formatius posteriors i a l’aprenentatge al llarg de la vida. Entès així, el currículum es configura com un instrument del model educatiu per aconseguir una societat més justa i democràtica, cohesionada, inclusiva, que doni cabuda a totes les persones i on sigui possible la igualtat d’oportunitats i la igualtat real i efectiva entre dones i homes. Una societat fonamentada en una ciutadania crítica, activa i constructiva, que doni resposta a les aspiracions personals i col·lectives, sostenible, digitalitzada, més equitativa, més verda, més feminista, més cohesionada, sense desigualtats socioeconòmiques i més democràtica. Per avançar en la millora del model educatiu, destaquen sis vectors clau que marquen on s’han de focalitzar tots els esforços i totes les estratègies:

a) El currículum competencial que s’orienta cap a un tipus d’aprenentatge profund i funcional, en què allò que s’aprèn es pot utilitzar en contextos diferents, perdura al llarg del temps i permet resoldre problemes en situacions reals.

b) La qualitat de l’educació lingüística és clau en tant que proporciona les eines i els recursos necessaris per comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar, transmetre el coneixement i una determinada manera de veure i entendre el món, i de relacionar-se amb els altres.

c) La universalitat del currículum que faci possible l’accessibilitat de totes les persones a l’educació, marcant el camí cap a la inclusió efectiva, la igualtat d’oportunitats, l’equitat educativa, la plena participació i l’èxit educatiu.

d) La incorporació de la coeducació, en tant que principi rector del sistema educatiu i criteri orientador de l’organització pedagògica dels centres, a tots els nivells i modalitats, és cabdal per afavorir el desenvolupament de les persones al marge dels estereotips i rols en funció del sexe, l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere.

e) L’especial atenció al benestar emocional d’infants i joves que comprèn tant l’experiència subjectiva de sentir-se bé, en harmonia i amb tranquil·litat, com també l’experiència personal de satisfacció amb si mateix per poder fer front a les dificultats i superar-les en positiu.

f) La promoció d’una ciutadania democràtica, crítica i compromesa i amb consciència global és clau per compartir mirades, desmuntar prejudicis i afrontar amb garanties els reptes i oportunitats que ofereix el món hiperconnectat i global actual.

III.

El decret s’estructura en quatre capítols i trenta-cinc articles. Inclou quatre disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i tres disposicions finals. També inclou set annexos.

 

ESTRUCTURA DEL DECRET

Capítol 1. Disposicions generals

Article 1: Objecte i àmbit d’aplicació

Article 2: Elements definidors de l’educació bàsica

Article 3: Principis pedagògics

Article 4: Objectius generals

Article 5: Règim lingüístic

 

Capítol 2. Currículum

Article 6: Estructura del currículum

Article 7: Elements del currículum

Article 8: Àrees de l’educació primària

Article 9: Matèries de l’educació secundària obligatòria de primer a tercer curs

Article 10: Matèries de l’educació secundària obligatòria a quart curs

Article 11: Servei comunitari a l’educació secundària obligatòria

Article 12: Els cicles formatius de grau bàsic

 

Capítol 3. Gestió pedagògica

Article 13: Autonomia de centres

Article 14: Horari

Article 15: Equips docents

Article 16: Orientació educativa

Article 17: Acció tutorial

Article 18: Pas de curs, transicions entre etapes i continuïtat formativa

Article 19: Atenció educativa en el marc d’un sistema educatiu inclusiu

Article 20: Els programes de diversificació curricular

Article 21: El pla de suport individualitzat

Article 22: Recursos i materials didàctics

 

Capítol 4. Avaluació

Article 23: L’avaluació dels aprenentatges

Article 24: Sessions d’avaluació, qualificació i pas de curs

Article 25: Avaluació i qualificació dels aprenentatges de l’alumnat amb pla de suport individualitzat

Article 26: Títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria

Article 27: Avaluacions diagnòstiques i de final d’etapa

Article 28: Documents oficials d’avaluació

Article 29: Actes d’avaluació

Article 30: Expedient acadèmic

Article 31: Historial acadèmic

Article 32: Informe de final d’etapa de l’educació primària

Article 33: Consell orientador

Article 34: Informe personal per trasllat

Article 35: Autenticitat, seguretat i confidencialitat

 

L’annex 1 recull les competències clau, que són preceptives i provenen de les establertes a la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent. En aquest annex es descriuen els indicadors operatius, que defineixen el perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica.

L’annex 2 conté la descripció de les àrees de coneixement de l’educació primària.

L’annex 3 inclou la descripció de les matèries d’educació secundària obligatòria.

L’annex 4 enumera i descriu les competències transversals.

L’annex 5 conté una explicació sobre l’aprenentatge basat en situacions.

L’annex 6 inclou la descripció dels àmbits dels cicles formatius de grau bàsic.

L’annex 7 presenta la distribució horària de les diferents àrees i matèries al llarg de cadascuna de les etapes.

Tal com estableix la disposició derogatòria, l’entrada en vigor d’aquest Decret deroga el Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i el Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria. Tal com s’especifica a la disposició final primera, se’n manté l’aplicació per al curs 2022-2023 en els nivells de segon, quart i sisè d’educació primària i de segon i quart de l’educació secundària obligatòria.

IV.

Aquest Decret s’inclou al pla anual normatiu de l’Administració de la Generalitat 2021-2023 i s’ha tramitat d’acord amb el que disposa la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Atenent al principi de seguretat jurídica, la potestat reglamentària s’exerceix de manera coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, amb la finalitat de generar un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certesa. La Resolució del Consell de la Unió Europea relativa a un marc estratègic per a la cooperació europea en l’àmbit de l’educació i la formació amb vista a l’Espai Europeu d’Educació i més enllà (2021-2030), suggereix abordar les reformes dels sistemes educatius que es considerin necessàries per aprofundir en aspectes de qualitat, d’equitat i d’excel·lència. Les principals modificacions que s’introdueixen en aquest Decret fan referència a la nova organització dels ensenyaments derivada de l’aprovació del Reial decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableix l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’educació primària i el Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s’estableix l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’educació secundària obligatòria i al desplegament competencial de les àrees i matèries regulat en els annexos II i III de l’esmentat decret. La incorporació d’aquestes modificacions s’ajusta als principis de bona regulació establerts a l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, segons els quals les administracions públiques, en l’exercici de la potestat reglamentària, han d’actuar conforme als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.

D’acord amb els principis de necessitat i eficàcia, les modificacions que s’incorporen en la regulació estan justificades per una raó d’interès general que consisteix a ordenar els ensenyaments de l’educació bàsica ajustant els seus principis a la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre i al Reial decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableix l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’educació primària i el Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s’estableix l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’educació secundària obligatòria, i es fonamenten en una clara identificació de les finalitats que es persegueixen i constitueixen l’instrument adequat per garantir la consecució d’aquestes finalitats.

D’acord amb el principi de proporcionalitat, les mesures que s’hi incorporen contenen la regulació imprescindible per atendre la necessitat que s’ha de cobrir amb la norma.

Així mateix, aquest Decret garanteix el compliment de l’article 69.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, que regula la participació ciutadana en l’elaboració de les normes. S’ha fet la consulta pública prèvia, el tràmit de participació ciutadana i el d’informació pública. Així mateix, també s’ha realitzat un procés de consulta amb persones expertes i s’ha fet difusió de la normativa projectada, a fi de recollir aportacions.

I, en aplicació del principi d’eficiència, aquest Decret no crea càrregues administratives per a la ciutadania.

Per tot el que s’ha exposat, a proposta del conseller d’Educació, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

 

Capítol 1 Disposicions Generals

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

1. L’objecte d’aquest Decret és establir l’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica, constituïda per l’educació primària, l’educació secundària obligatòria i els cicles formatius de grau bàsic.

2. L’educació primària està constituïda per sis cursos; l’educació secundària obligatòria, per quatre cursos, i els cicles formatius de grau bàsic, per dos cursos.

3. L’educació bàsica té caràcter obligatori i gratuït.

4. L’educació bàsica, en règim ordinari, s’inicia l’any natural en què l’alumnat fa els sis anys i acaba, amb caràcter general, als setze.

5. L’alumnat pot romandre en l’educació secundària obligatòria fins als divuit anys, complerts en l’any en què finalitza el curs. En els cicles formatius de grau bàsic l’alumnat pot estar escolaritzat fins els vint-i-un anys.

6. Els centres educatius públics i privats de Catalunya que imparteixen ensenyaments de l’educació bàsica han d’ajustar la seva pràctica docent als elements curriculars que s’estableixen en aquest Decret, sens perjudici de l’autonomia pedagògica d’acord amb el règim regulador.

Article 2

Elements definidors de l’educació bàsica

1. L’educació bàsica s’organitza d’acord amb els principis rectors del sistema educatiu de Catalunya.

2. La concreció i el desenvolupament del currículum de l’educació bàsica s’han de dur a terme d’acord amb els elements definidors que es formulen a continuació:

a) Universalització i equitat: l’educació bàsica ha de tenir caràcter universal i garantir l’equitat entre l’alumnat, fomentant la igualtat entre persones i el reconeixement de la diversitat sexual i de gènere, ètnica i d’orígens, de les capacitats o d’altres situacions personals i socioeconòmiques, des del respecte a la pròpia identitat i a les aportacions culturals d’altres països.

b) Educació inclusiva: l’acció educativa inclusiva ha d’estar sempre present per oferir a tot l’alumnat experiències, referents i aprenentatges diversos des d’una perspectiva global intercultural i no etnocèntrica ni androcèntrica, que s’ajustin de manera personalitzada al moment evolutiu de cada alumne o alumna i també a la seva variabilitat i ritme personal de treball.

c) Benestar emocional: el clima escolar positiu és un factor de protecció que promou el benestar emocional de tota la comunitat educativa i l’establiment de vincles que fomentin el sentiment de pertinença, la identificació amb el grup, el reconeixement de la diferència, l’equitat, la seguretat emocional i les relacions personals positives, i la convivència pacífica.

d) Orientació educativa: en l’educació bàsica es posa un èmfasi especial a l’atenció a l’alumnat i l’orientació educativa per promoure l’autoconeixement, el màxim desenvolupament de les seves potencialitats i la continuïtat formativa; igualment, es potencia l’autonomia de l’alumnat i s’enforteixen els hàbits de treball.

e) Treball col·laboratiu del professorat: la pràctica educativa es fonamenta en el treball col·laboratiu del conjunt de docents referents de l’alumnat i dels professionals d’atenció educativa, en el marc del projecte educatiu del centre o de la zona escolar rural, amb la finalitat d’aconseguir una acció educativa sòlida, dinàmica i corresponsable.

f) Coordinació pedagògica: a l’educació bàsica s’ha de mantenir la coherència tant entre les diferents etapes, com en l’educació infantil i l’educació postobligatòria. Cal garantir-ne la coordinació pedagògica, assegurar la transició adequada de l’alumnat i afavorir-ne la continuïtat que permeti seguir cap a estudis posteriors.

g) Àmbits: els centres educatius i les zones escolars rurals, en funció de la seva pròpia realitat, del seu projecte educatiu i en exercici de la seva autonomia, poden agrupar l’alumnat de diferents edats i nivells en aules multinivell i establir àmbits agrupant les àrees o les matèries que considerin per impartir-les de manera integrada.

h) Col·laboració amb les famílies: l’educació bàsica ha de tenir en compte les famílies com un dels seus principals actors. Les famílies tenen el dret a la participació en tot el procés educatiu. Cal promoure, des de tots els àmbits, la informació i l’intercanvi d’experiències amb les famílies.

i) Col·laboració amb els agents educatius de l’entorn: per vincular els aprenentatges que s’esdevenen dins i fora de l’escola, per afavorir l’equitat i l’assoliment de les competències, cal establir una col·laboració amb els agents educatius de l’entorn.

Article 3

Principis pedagògics

1. El currículum, com a instrument del model educatiu, es fonamenta en sis vectors clau que estableixen un marc que dona identitat a l’acció educativa. Els vectors clau són:

a) Aprenentatges competencials: un currículum que s’orienta cap a un tipus d’aprenentatge profund i funcional.

b) Perspectiva de gènere: un currículum dissenyat amb perspectiva de gènere per fer efectiva l’educació integral de les persones.

c) Universalitat del currículum: un currículum per a tothom que garanteix la inclusió efectiva i l’èxit educatiu.

d) Qualitat de l’educació de les llengües: un currículum que garanteix el domini de la llengua per entendre el món i compartir el coneixement.

e) Ciutadania democràtica i consciència global: un currículum que promou la ciutadania democràtica i la consciència global amb voluntat de formar persones compromeses i capaces de promoure canvis i afrontar reptes.

f) Benestar emocional: un currículum que afavoreix el benestar emocional d’infants i joves.

2. Els principis pedagògics són les línies d’actuació a través de les quals es concreta l’acció educativa derivada dels sis vectors clau i són els següents:

a) Personalització de l’aprenentatge: els centres incorporen mètodes que tinguin en compte els diferents ritmes, la variabilitat d’aprenentatge i els estils cognitius dels i de les alumnes, que afavoreixin la capacitat d’aprendre per si mateixos i promoguin el treball en equip. Elaboren les seves propostes pedagògiques per a tot l’alumnat d’aquestes etapes, incorporant-hi l’orientació educativa.

b) Funcionalitat de l’aprenentatge: el currículum competencial s’orienta cap a un tipus d’aprenentatge valuós, funcional, productiu i autèntic, de manera que allò que s’aprèn es pot utilitzar en entorns diversos, perdura al llarg del temps i permet resoldre problemes en tota mena de contextos.

c) Ensenyament propedèutic: al llarg de l’educació bàsica s’ha de prestar una atenció especial a l’assoliment i el desenvolupament de les competències establertes en el perfil competencial de sortida de l’alumnat en finalitzar l’educació bàsica.

d) Integració dels aprenentatges: s’ha de dedicar un temps de l’horari lectiu a la realització de projectes transversals, globalitzadors, significatius i rellevants i a la resolució col·laborativa de problemes, a fi de reforçar l’autoestima, l’autonomia, la reflexió i la responsabilitat de l’alumnat.

e) Aprenentatge competencial: en finalitzar l’educació bàsica, de manera general l’alumnat ha de mostrar un bon domini de les competències, i per aconseguir-ho, des de totes les àrees, matèries o àmbits, s’han de treballar també la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, l’ús de les matemàtiques en context, la comunicació audiovisual, l’alfabetització digital, la iniciativa emprenedora, el foment de l’esperit crític i científic, el benestar emocional, la perspectiva de gènere, l’educació en valors, la gestió positiva dels conflictes, la igualtat de tracte, la no-discriminació i la creativitat.

f) Transversalitat dels aprenentatges: des de totes les àrees, matèries o àmbits s’ha de fomentar de manera transversal la perspectiva de gènere, l’educació per la pau, l’educació per la salut, la sensibilitat estètica i la creació artística, l’educació per la sostenibilitat i el consum responsable, el respecte mutu i la prevenció d’actituds i comportaments violents o discriminatoris, i la cooperació entre iguals. Així mateix, cal incidir en l’esforç com un mitjà necessari per aprendre que implica el compromís, la persistència, la constància, l’exigència i el rigor en l’adquisició dels aprenentatges, i que contribueix al desenvolupament del creixement personal a través del reconeixement de les potencialitats que tots tenim.

g) Coeducació: el disseny del currículum parteix de la coeducació i incorpora la perspectiva de gènere de manera transversal, element clau a fi de fer efectiva l’educació integral de les persones per trencar amb els estereotips de gènere i l’assignació de rols en funció del sexe i superar tota mena de desigualtats i discriminacions.

h) Educació afectivosexual: forma part del currículum coeducador en totes les etapes educatives i té com a objectius afavorir la construcció d’una sexualitat positiva basada en els drets sexuals i reproductius, igualitària i saludable, que respecti la diversitat i eviti tot tipus de prejudicis per raó d’orientació sexual i afectiva, així com prevenir embarassos no desitjats i infeccions de transmissió sexual.

i) Prevenció de les violències: s’ha de prestar una atenció especial al benestar emocional de l’alumnat, que comprèn tant l’experiència subjectiva de sentir-se bé, en harmonia i amb tranquil·litat, en un entorn que promou la convivència, com l’experiència personal de satisfacció amb un mateix per poder fer front a les dificultats i superar-les en positiu. De manera específica, cal estar amatent a la salut mental de l’alumnat i a la identificació d’aquelles situacions de malestar que es produeixen quan es pateix algun tipus de violència, en concret l’assetjament escolar i en especial aquelles vinculades a la violència masclista, LGTBI-fòbica, racista o capacitista.

j) Consolidació dels valors propis d’un estat democràtic: es promou, des de totes les àrees, matèries o àmbits, la ciutadania democràtica i la consciència global, amb voluntat d’educar persones crítiques, responsables i compromeses amb la millora del seu entorn, capaces de promoure canvis i afrontar els reptes que signifiquen els objectius de desenvolupament sostenible.

k) Domini de la llengua: la llengua se situa al centre del procés d’aprenentatge, ja que és l’instrument d’accés a la informació i a la construcció de coneixement. L’aprenentatge de les llengües es planteja des d’una perspectiva competencial, a través dels enfocaments metodològics centrats en l’aprenentatge integrat de les llengües i d’aquestes amb els continguts, tenint sempre la llengua catalana, i l’aranès a l’Aran, com a centre de gravetat i llengua de referència en el marc de l’horari escolar.

l) Hàbit de lectura: a fi de promoure l’hàbit de la lectura, s’ha de dedicar un temps específic a la lectura en totes les àrees, matèries o àmbits.

m) Inclusió educativa: s’ha de garantir la inclusió educativa, l’atenció personalitzada, la participació de l’alumnat a través dels canals que determini cada centre educatiu i la convivència positiva, així com la detecció precoç de les dificultats en l’aprenentatge i la posada en marxa de mecanismes de suport i flexibilització que tinguin en compte els agents socioeducatius de l’entorn, alternatives metodològiques i altres mesures adequades. Les mesures organitzatives, metodològiques i curriculars que s’adoptin per garantir la personalització de l’aprenentatge i l’èxit de totes les persones s’han de regir pels principis del disseny universal per a l’aprenentatge (DUA).

n) Agrupacions de l’alumnat: els criteris d’agrupament de l’alumnat en els diferents cursos de l’educació primària i l’educació secundària obligatòria s’han de basar en el principi d’heterogeneïtat, per afavorir la cohesió social, el respecte per la diferència, la participació de tot l’alumnat i el treball col·laboratiu, d’acord amb el principi d’educació inclusiva. En aquest sentit, l’alumnat s’integra en grups heterogenis, de forma que les agrupacions homogènies han de tenir un caràcter excepcional.

Article 4

Objectius generals

L’educació bàsica ha de contribuir en el fet que els i les alumnes adquireixin les capacitats presents en els indicadors del perfil competencial de sortida concretats a l’annex 1, que els permeti:

a) Assumir responsablement els seus deures; conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres; practicar l’empatia, la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups; exercitar-se en el diàleg garantint els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’autoregulació, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per portar a terme de manera satisfactòria les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal i relacional.

c) Valorar la igualtat de gènere i respectar la diversitat sexual, de gènere, ètnica o de capacitats. Rebutjar els estereotips que suposin qualsevol forma de discriminació entre persones. Conèixer els drets sexuals i reproductius, i exercir-los des del respecte a qualsevol persona i des de l’autocura.

d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, així com rebutjar tot tipus de violència i discriminació, especialment la violència masclista i la violència LGTBI-fòbica, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes, i resoldre pacíficament els conflictes.

e) Adquirir destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Desenvolupar les competències tecnològiques bàsiques i avançar en una reflexió ètica sobre el funcionament i l’ús de la tecnologia.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar i resoldre els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

g) Conèixer, comprendre i aplicar les diferents formes de raonament pròpies de les matemàtiques i usar-les en la resolució de problemes propis en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

h) Desenvolupar la iniciativa emprenedora i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

i) Utilitzar la llengua catalana en tots els contextos relacionats amb els aprenentatges tant formals com informals.

j) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en llengua catalana i en llengua castellana, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

k) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

l) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, així com el patrimoni artístic, cultural i gastronòmic.

m) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals, adquirir estratègies per poder prendre decisions conscients sobre el consum alimentari, i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, l’alimentació, el consum, la cura, la consideració i el respecte cap als éssers vius, i contribuir a la conservació i millora del medi ambient.

o) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

p) Desenvolupar hàbits quotidians de mobilitat activa, autònoma i saludable, per fomentar l’educació vial i actituds de respecte per prevenir els accidents de trànsit.

q) Prendre consciència de les problemàtiques que té plantejades la humanitat i que es concreten en els objectius de desenvolupament sostenible.

Article 5

Règim lingüístic

1. El règim lingüístic de l’educació bàsica es regeix pels principis establerts al títol II de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació; la Llei 8/2022, del 9 de juny, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, i el Decret lIei 6/2022, de 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius.

2. En acabar l’ensenyament obligatori, el sistema educatiu a Catalunya ha de garantir que tots els i les alumnes, independentment del seu origen lingüístic familiar, tinguin un ple domini de les dues llengües oficials i el coneixement de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l’objectiu que assoleixin les competències que s’estableixen en el Marc europeu comú de referència per a les llengües.

3. L’oferta de la segona llengua estrangera és opcional per als centres d’educació primària i obligatòria per als centres d’educació secundària obligatòria.

4. Els centres estableixen en el projecte lingüístic, que s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l’alumnat i de l’entorn, els criteris per a l’ensenyament i aprenentatge de les llengües i per al seu tractament i ús, els criteris per a la implantació d’estratègies orientades a l’assoliment de la competència plurilingüe dels i de les alumnes, les mesures per fomentar l’estudi de llengües no curriculars i d’altres cultures presents en la comunitat educativa i els criteris per a l’acollida personalitzada de l’alumnat nouvingut, tenint present que el català és la llengua de referència i d’aprenentatge del sistema educatiu.

5. La implantació d’estratègies educatives d’immersió lingüística i de tractament integrat de llengua i contingut s’ha d’ajustar al que estableix la normativa reguladora.

6. L’aranès, variant de la llengua occitana, s’imparteix a l’Aran amb les assignacions temporals i en els àmbits d’aprenentatge i les àrees que el Consell General d’Aran, d’acord amb el departament competent en matèria educativa, determini.

 

Capítol 2 Currículum

Article 6

Estructura del currículum

1. La finalitat del currículum és l’assoliment de les competències clau que es desenvolupen a través de les àrees de coneixement i les matèries.

2. El currículum de l’educació primària s’estructura en àrees de coneixement. L’educació primària té tres cicles: un primer cicle, que comprèn els cursos primer i segon; un segon cicle, amb els cursos tercer i quart, i un tercer cicle, amb els cursos cinquè i sisè.

3. El currículum de l’educació secundària obligatòria s’estructura en matèries. Té dos cicles: un primer cicle inclou els cursos primer, segon i tercer, i un segon cicle, amb el quart curs.

4. El currículum dels cicles formatius del grau bàsic s’estructura en àmbits i comprèn dos cursos.

5. Els centres educatius i les zones escolars rurals poden adoptar organitzacions funcionals alternatives als cicles, de l’educació primària i de l’educació secundària obligatòria, per aprofitar les oportunitats educatives que ofereix l’entorn i donar resposta a problemàtiques educatives derivades del context.

Article 7

Elements del currículum

1. Les competències clau, que són els assoliments que es consideren imprescindibles perquè l’alumnat progressi amb garanties d’èxit en el seu itinerari educatiu i afronti els principals reptes i desafiaments globals i locals. Aquestes competències són l’adaptació de les competències clau establertes a la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent:

Primera. Competència en comunicació lingüística

Segona. Competència plurilingüe

Tercera. Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria

Quarta. Competència digital

Cinquena. Competència personal, social i d’aprendre a aprendre

Sisena. Competència ciutadana

Setena. Competència emprenedora

Vuitena Competència en consciència i expressió culturals

A l’annex 1 es defineixen les competències clau i el perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de cada etapa de l’educació bàsica. I a l’annex 4 es descriuen les competències clau de caràcter transversal.

2. El perfil competencial de sortida, que fixa els aprenentatges bàsics i les competències que tot l’alumnat ha d’haver assolit i desenvolupat en finalitzar l’educació bàsica. Es concreta en els indicadors operatius de caràcter transversal que totes les àrees o matèries han de tenir en compte i implantar en les respectives concrecions curriculars i programacions educatives de centre i d’aula.

3. Les competències específiques de les àrees, matèries o àmbits, que són els aprenentatges, tant pel que fa a les capacitats com pel que fa als sabers, que l’alumnat ha d’adquirir per tal de poder-los fer servir en diferents situacions de la seva vida. Són la síntesi entre les competències clau i els sabers propis de cada àrea o matèria. El seu desenvolupament es produeix en les situacions d’aprenentatge contextualitzades que cada alumne o alumna ha de resoldre.

4. Els criteris d’avaluació, que són el referent de l’avaluació. Es vinculen a les competències específiques de les àrees, matèries o àmbits i indiquen l’adquisició dels aprenentatges de l’alumnat que han tingut lloc en les diferents situacions d’aprenentatge.

5. Els sabers, que són els coneixements, destreses, valors i actituds propis d’una àrea, matèria o àmbit i que són necessaris per a l’assoliment de les competències específiques.

6. Les situacions d’aprenentatge, que són escenaris que l’alumnat es troba a la vida real i que els centres educatius poden utilitzar per desenvolupar aprenentatges. Plantegen un context concret, una realitat actual, passada o previsible en el futur, en forma de pregunta o problema, en sentit ampli, que cal comprendre, als quals cal donar resposta i sobre els quals s’ha d’intervenir. L’aprenentatge a partir de situacions permet articular la programació del curs de qualsevol nivell, àrea, matèria o àmbit basant-se en un seguit de contextos que entrellacen els sabers amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges.

A l’annex 5 s’enuncien orientacions per al seu disseny, amb la finalitat de facilitar la pràctica educativa als i a les docents.

7. La programació didàctica és l’eina de planificació de què disposen els i les docents. S’hi concreten les intencions i finalitats educatives i s’hi detallen els diferents elements que componen l’acció educativa i que tenen com a objectiu l’assoliment de les competències específiques.

Article 8

Àrees de l’educació primària

1. Les àrees de l’educació primària que s’imparteixen a tots els cursos, que es concreten a l’annex 2, són les següents:

a) Aranès i Literatura a l’Aran

b) Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural

c) Educació Artística, que inclou Educació Plàstica, Audiovisual i Visual, d’una banda, i Música i Arts Escèniques i Performatives, de l’altra.

d) Educació Física

e) Llengua Castellana i Literatura

f) Llengua Catalana i Literatura

g) Llengua Estrangera

h) Matemàtiques

2. A les àrees referides a l’apartat anterior, s’ha d’afegir en algun dels cursos de cinquè o sisè l’àrea de l’Educació en Valors Cívics i Ètics, que es pot incorporar addicionalment també en altres cursos. En aquest cas, cal formular els criteris d’avaluació corresponents.

3. A fi de reforçar la inclusió, els centres poden incorporar a la seva oferta educativa la llengua de signes catalana.

4. Les situacions d’aprenentatge que parteixen de situacions properes a la realitat de l’alumnat, poden ser l’eix organitzador de les programacions de les àrees i els àmbits. A l’annex 5 s’enuncien orientacions per al seu disseny, amb la finalitat de facilitar la pràctica educativa als i a les docents.

5. Els centres, en funció de la seva pròpia realitat, del seu projecte educatiu i en exercici de la seva autonomia, poden establir àmbits, agrupant les àrees que considerin per impartir-les integradament. Els àmbits han d’incloure les competències específiques, els criteris d’avaluació i els sabers de les àrees que s’hi integrin, tant si s’hi treballa interdisciplinàriament com de forma transdisciplinària. Els àmbits han de tenir una durada anual.

6. Els centres disposen d’un percentatge de l’horari setmanal que han de gestionar de forma autònoma. Aquestes hores de què disposen poden dedicar-se a vertebrar projectes globalitzadors i contextualitzats de caràcter transversal que tinguin en compte les oportunitats educatives de l’entorn, a completar un projecte que el centre ja desenvolupa, com el projecte lingüístic o de tutoria i orientació, o a resoldre problemàtiques curriculars que el centre tingui plantejades derivades del seu entorn.

7. En el cas que el centre educatiu adopti l’organització en àmbits i/o programi en la fracció horària que gestiona autònomament projectes globalitzadors de naturalesa diversa, ho ha de fer constar en la programació general anual que ha de ser aprovada pel consell escolar del centre educatiu.

8. Independentment que el centre s’organitzi en àrees o en la seva agrupació en àmbits, s’ha de vetllar per la globalització dels sabers.

9. Els centres educatius poden oferir una segona llengua estrangera en el marc del projecte lingüístic del centre.

10. En el marc horari lectiu, els centres han d’assegurar, a cada curs de tota l’educació primària, una dedicació diària mínima de trenta minuts destinats a la promoció de l’hàbit lector.

Article 9

Matèries de l’educació secundària obligatòria de primer a tercer curs

1. Les matèries de l’educació secundària obligatòria que s’imparteixen als cursos de primer a tercer es concreten a l’annex 3 i són les següents:

a) Aranès i Literatura a l’Aran

b) Biologia i Geologia

c) Ciències Socials: Geografia i Història

d) Educació Física

e) Educació Plàstica, Visual i Audiovisual

f) Física i Química

g) Llengua Castellana i Literatura

h) Llengua Catalana i Literatura

i) Llengua Estrangera

j) Matemàtiques

k) Música

l) Tecnologia i Digitalització

2. A cadascun dels tres cursos tot l’alumnat cursa continguts de les matèries següents:

a) Aranès i Literatura a l’Aran

b) Biologia i Geologia i/o Física i Química

c) Ciències Socials: Geografia i Història

d) Educació Física

e) Llengua Castellana i Literatura

f) Llengua Catalana i Literatura

g) Llengua Estrangera

h) Matemàtiques

i) Música i/o Educació Plàstica, Visual i Audiovisual

3. En algun dels tres cursos l’alumnat ha de cursar la matèria de Tecnologia i Digitalització.

4. En el conjunt dels tres cursos, els i les alumnes cursen alguna matèria optativa, que també es pot configurar com un treball monogràfic o un projecte interdisciplinari o de col·laboració amb un servei a la comunitat.

5. Els centres han d’oferir una Segona Llengua Estrangera amb continuïtat al llarg dels tres cursos i també Cultura Clàssica, Emprenedoria i Robòtica i Programació en algun dels tres cursos. Cada centre completa l’oferta amb optatives pròpies amb la finalitat de desenvolupar el seu projecte educatiu.

6. En el cas de la Segona Llengua Estrangera, els centres l’han d’oferir a tots els cursos de l’educació secundària obligatòria.

7. Tot l’alumnat ha de fer un treball de síntesi a cada curs. En els centres que treballen de manera globalitzada en algun moment del curs, s’entén que el treball de síntesi ja està inclòs. El treball de síntesi no té ni càrrega horària ni qualificació específica. S’avalua en relació amb les competències de les matèries que hi intervenen.

8. A fi de reforçar la inclusió, els centres educatius poden incorporar a aquests cursos la llengua de signes catalana.

9. Les situacions d’aprenentatge que parteixen de situacions properes a la realitat de l’alumnat, poden ser l’eix organitzador de les programacions de les matèries i àmbits. A l’annex 5 s’enuncien orientacions per al seu disseny, amb la finalitat de facilitar la pràctica educativa als i les docents.

10. Els centres, en funció de la seva pròpia realitat, del seu projecte educatiu i en exercici de la seva autonomia, poden establir àmbits, agrupant les matèries que considerin per impartir-les integradament. Els àmbits han d’incloure les competències específiques, els criteris d’avaluació i els sabers de les matèries que s’hi integrin, tant si s’hi treballa interdisciplinàriament com de forma transdisciplinària. Els àmbits han de tenir una durada anual.

11. Independentment que el centre s’organitzi en matèries o en la seva agrupació en àmbits, s’ha de vetllar per la globalització dels continguts.

12. Els centres disposen d’un percentatge de l’horari setmanal que han de gestionar de forma autònoma. Així, aquestes hores de què disposen poden dedicar-se a vertebrar projectes globalitzadors i contextualitzats de caràcter transversal, que tinguin en compte les oportunitats educatives que ofereix l’entorn; a completar un projecte que el centre ja desenvolupa com el projecte lingüístic, de tutoria i orientació o servei comunitari, o a resoldre problemàtiques curriculars que el centre tingui plantejades derivades del seu entorn.

13. Sempre que sigui possible, i ho consideri l’equip docent, s’ha d’afavorir la diversificació d’itineraris oferint a l’alumnat la possibilitat d’escollir entre diverses opcions que tinguin en compte tant les oportunitats educatives que pot oferir el centre com les derivades de l’entorn.

14. Per afavorir la transició entre l’educació primària i l’educació secundària obligatòria, s’ha de procurar que l’alumnat de primer i segon curs de l’educació secundària obligatòria cursin com a màxim una matèria més que les àrees que componen l’últim cicle de l’educació primària.

15. Durant els dos primers cursos de l’educació secundària obligatòria, s’ha de procurar que els i les docents que tinguin la deguda capacitació imparteixin més d’una matèria o àmbit integrador al mateix grup d’alumnes.

16. En el marc horari lectiu, els centres han de destinar, a cada curs de tota l’educació secundària obligatòria, un temps específic setmanal a la promoció de l’hàbit lector, com a continuïtat d’aquesta pràctica iniciada a l’educació primària.

Article 10

Matèries de l’educació secundària obligatòria a quart curs

1. Les matèries de l’educació secundària obligatòria que s’imparteixen al quart curs es concreten a l’annex 3 i són les següents:

a) Aranès i Literatura a l’Aran

b) Educació en Valors Cívics i Ètics

c) Educació Física

d) Ciències Socials: Geografia i Història

e) Llengua Castellana i Literatura

f) Llengua Catalana i Literatura

g) Llengua Estrangera

h) Matemàtiques

2. A més de les matèries enumerades a l’apartat anterior, els i les alumnes han de cursar tres matèries optatives d’entre les següents:

a) Arts Escèniques i Dansa

b) Biologia i Geologia

c) Cultura Científica

d) Cultura Clàssica

e) Digitalització

f) Economia Bàsica

g) Emprenedoria

h) Expressió Artística

i) Filosofia

j) Física i Química

k) Formació i Orientació Personal i Professional

l) Llatí: Llengua i Cultura

m) Música

n) Segona Llengua Estrangera

o) Tecnologia

3. Els centres, en funció de la seva pròpia realitat, del seu projecte educatiu i en exercici de la seva autonomia, poden establir àmbits, agrupant les matèries que considerin per impartir-les integradament. Els àmbits definits han d’incloure les competències específiques, els criteris d’avaluació i els sabers de les matèries que s’hi integrin, tant si s’hi treballa interdisciplinàriament com de forma transdisciplinària.

4. Les situacions d’aprenentatge que parteixen de situacions properes a la realitat de l’alumnat, poden ser l’eix organitzador de les programacions de les matèries i àmbits. A l’annex 5 s’enuncien orientacions per al seu disseny, amb la finalitat de facilitar la pràctica educativa als i a les docents.

5. Els centres disposen d’un percentatge de l’horari setmanal que han de gestionar de forma autònoma. Així, aquestes hores de què disposen poden dedicar-se a vertebrar projectes globalitzadors i contextualitzats de caràcter transversal, que tinguin en compte les oportunitats educatives que ofereix l’entorn; a completar un projecte que el centre ja desenvolupa com el projecte lingüístic, de tutoria i orientació o servei comunitari, o a resoldre problemàtiques curriculars que el centre tingui plantejades derivades del seu entorn. Sempre que sigui possible, i ho consideri l’equip docent, s’ha d’afavorir la diversificació d’itineraris oferint a l’alumnat la possibilitat d’escollir entre diverses opcions que tinguin en compte tant les oportunitats educatives que pot oferir el centre com les derivades de l’entorn.

6. Tot l’alumnat ha de fer un projecte de recerca. En els centres que treballen de manera globalitzada en algun moment del curs, s’entén que el projecte de recerca ja està inclòs. El projecte de recerca no té ni càrrega horària ni qualificació específica. S’avalua en relació amb les competències de les matèries que hi intervenen.

7. A fi de reforçar la inclusió, els centres educatius poden incorporar en aquest curs la llengua de signes catalana.

8. El quart curs té caràcter orientador, tant per a la formació acadèmica com professional. Els centres que ho considerin poden establir agrupacions de les matèries esmentades al punt 2 amb la intenció d’orientar l’alumnat envers opcions postobligatòries futures, com ara les diferents modalitats del batxillerat o els diversos camps de la formació professional.

9. Els centres educatius, d’acord amb la seva organització i complexitat, han de compondre l’oferta d’optatives de quart a partir de les matèries enumerades al punt 2 d’aquest mateix article. El departament competent en matèria educativa ha d’establir el nombre mínim d’alumnes necessari per impartir aquestes matèries.

10. En el marc horari lectiu, els centres han de destinar un temps específic setmanal a la promoció de l’hàbit lector, tal com es fa a la resta de cursos de l’educació bàsica.

Article 11

Servei comunitari a l’educació secundària obligatòria

1. El servei comunitari és una acció educativa orientada a desenvolupar la competència personal i social, així com la ciutadana, amb la finalitat de promoure que els nois i noies experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic, aprenguin en l’exercici actiu de la ciutadania i posin en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat. El servei comunitari és de caràcter obligatori.

2. El servei comunitari no té un horari fix i s’ha de fer a tercer i/o quart d’educació secundària obligatòria. Ha de formar part de la programació curricular d’una o diverses matèries, que es poden haver integrat en un àmbit, o del projecte globalitzador de caràcter transversal si s’ha programat, i ha de constar a la programació general anual.

3. Comprèn una part d’aprenentatge vinculada al currículum que es realitza dins l’horari lectiu i un servei actiu a la comunitat, que es pot dur a terme dins o fora d’aquest horari, d’acord amb les necessitats de l’entitat amb què es col·labori i dels criteris organitzatius del centre. La dedicació horària al desenvolupament del servei comunitari és de 20 hores, amb un mínim de 10 hores de servei actiu a la comunitat.

4. Un centre pot disposar d’una organització curricular en què ofereixi al llarg de tercer i quart de l’educació secundària obligatòria més d’una proposta de servei comunitari. En els centres que en el seu desplegament curricular tenen un projecte globalitzador i contextualitzat de caràcter transversal en el qual s’incorpora un servei actiu a la comunitat, s’entén que el servei comunitari ja està inclòs en el projecte.

5. L’avaluació del servei comunitari, a l’efecte de la qualificació, ha d’incidir en la qualificació global d’aquella matèria, àmbit o projecte globalitzador al qual estigui vinculat.

Article 12

Els cicles formatius de grau bàsic

1. Els cicles formatius de grau bàsic formen part de l’educació bàsica i complementen l’oferta formativa de la formació professional.

2. Aquests cicles es dirigeixen, preferentment, a l’alumnat especialment motivat pels aprenentatges professionals, que presenti més possibilitats d’aprenentatge i d’assoliment de les competències de l’educació secundària obligatòria en un entorn vinculat al món professional.

3. Per accedir a un cicle formatiu de grau bàsic, cal complir simultàniament els requisits següents:

a)Tenir quinze anys complerts o complir-los durant l’any natural en el qual s’accedeix al cicle.

b) Haver cursat tercer curs de l’educació secundària obligatòria. Excepcionalment, s’hi pot accedir després d’haver cursat segon.

c) Haver rebut, en el consell orientador, una recomanació de l’equip docent de l’educació secundària obligatòria.

4. La superació de la totalitat dels àmbits inclosos en un cicle formatiu de grau bàsic permet l’obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria i del títol de tècnica o tècnic bàsic en l’especialitat corresponent, que acredita les competències professionals adquirides.

5. Els cicles formatius de grau bàsic faciliten l’assoliment de les competències establertes en el perfil competencial de sortida per mitjà de l’organització dels ensenyaments de la manera següent:

a) Àmbit de comunicació i ciències socials: inclou els aprenentatges bàsics corresponents a les matèries de Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Ciències Socials: Geografia i Història i, si escau, Llengua Estrangera.

b) Àmbit de ciències aplicades: inclou els aprenentatges bàsics corresponents a les matèries de Matemàtiques, Biologia i Geologia, Física i Química, i Tecnologia i Digitalització.

c) Àmbit professional, que ha d’incloure almenys la formació necessària per obtenir una qualificació de nivell 1 del Catàleg nacional de les qualificacions professionals a què es refereix l’article 7 de la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional.

L’alumnat ha de cursar igualment la matèria d’Educació Física amb la mateixa dedicació horària que l’alumnat de l’educació secundària obligatòria.

6. L’annex 6 concreta la naturalesa dels aprenentatges que l’alumnat ha d’adquirir en els àmbits de comunicació i ciències socials i de ciències aplicades i de la matèria d’Educació Física.

Capítol 3 Gestió pedagògica

Article 13

Autonomia dels centres

1. El projecte educatiu de centre o de zona escolar rural és la màxima expressió de la seva autonomia i, d’acord amb la normativa reguladora, ha d’estar orientat a afavorir una atenció educativa inclusiva i de qualitat en un context d’equitat. També ha de vetllar per la continuïtat formativa de tot l’alumnat, per tal que els i les alumnes puguin exercir una ciutadania plena i activa i, així, garantir la convivència positiva i democràtica.

2. El projecte educatiu ha de proposar entorns d’aprenentatge flexibles i creatius que ofereixin opcions variades per donar una resposta ajustada a les necessitats educatives i relacionals de l’alumnat, personalitzant l’aprenentatge, respectant la variabilitat de l’aprenentatge i els diferents ritmes de treball, i dissenyant activitats i materials que permetin l’avenç de tots i cadascun dels i les alumnes.

3. Cada centre, en exercici de la seva autonomia pedagògica i segons les necessitats educatives del seu alumnat, ha de configurar l’organització dels cicles al llarg de l’etapa, la distribució d’àrees, matèries o àmbits si és el cas, la distribució dels sabers en els diferents cursos de cada cicle, segons s’especifica en aquest mateix capítol, i el marc horari d’acord amb el seu projecte educatiu.

4. El centre educatiu pot establir àmbits, organitzacions didàctiques que impliquen desenvolupar de forma integrada les competències específiques de diferents àrees i matèries. Un àmbit ha de ser impartit preferentment per un únic docent o un equip de docents que poden desenvolupar les competències específiques i mobilitzar els sabers que hi estan associats de forma interdisciplinària o transdisciplinària. Els o les docents de secundària que imparteixin àmbits han de tenir la deguda titulació o especialització que els permeti impartir aquesta docència. El centre també pot organitzar projectes globalitzadors de caràcter transversal fent ús de les hores de gestió autònoma. Les mesures organitzatives, metodològiques i curriculars que s’adoptin han de personalitzar l’aprenentatge i basar-se en el disseny universal per a l’aprenentatge.

5. Els centres educatius poden optar per programar les àrees, matèries o àmbits dels diferents cursos a partir d’una seqüència de situacions contextualitzades en entorns reals i significatius. L’aprenentatge a partir de situacions permet articular la programació del curs de qualsevol nivell, àrea, matèria o àmbit basant-se en un seguit de contextos que entrellacen els sabers amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges.

6. El projecte lingüístic s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l’alumnat i de l’entorn, tenint en compte que la llengua catalana, i l’aranès a l’Aran, és la llengua vehicular de l’aprenentatge, d’acord amb l’article 14 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació i les disposicions reglamentàries de desplegament. Per aquesta raó, i atès el context multilingüe i multicultural actual a Catalunya, el model lingüístic del sistema educatiu català cerca fer de la llengua catalana la llengua de trobada de la població escolar per tal de bastir al seu voltant la cohesió necessària per al desenvolupament d’una comunitat integrada i solidària.

7. L’objectiu fonamental del projecte lingüístic és aconseguir que tot I’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l’educació bàsica, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català, l’aranès a l’Aran i el castellà, i pugui comprendre i emetre principalment missatges orals i també escrits en algunes llengües estrangeres.

8. El centre educatiu, en l’exercici de l’autonomia pedagògica, pot incorporar en el seu projecte educatiu objectius addicionals, projectes d’innovació pedagògica, plans de treball i formes organitzatives i de gestió diferenciades, per millorar i incentivar el procés d’aprenentatge de l’alumnat.

9. Els centres educatius i les zones escolars rurals han de donar a conèixer el seu projecte educatiu i han d’establir compromisos amb les famílies, mitjançant la carta de compromís educatiu, per incentivar el treball de l’alumnat i afavorir la corresponsabilització de la família i el centre respecte del procés educatiu de l’alumnat.

10. Amb l’objecte de fomentar la incorporació de les competències clau de l’educació bàsica, els centres educatius han de planificar i portar a la pràctica, de forma continuada, estratègies i actuacions per potenciar la igualtat d’oportunitats i sensibilitzar la comunitat educativa envers aspectes com la coeducació, la perspectiva de gènere, els hàbits i valors relacionats amb l’educació per la pau, la gestió de conflictes des de l’enfocament restauratiu, l’educació per la mobilitat segura i sostenible, el consum responsable, el desenvolupament sostenible, la consciència democràtica i l’educació afectivosexual, com a factors essencials que contribueixen al benestar físic, emocional, individual i col·lectiu.

Article 14

Horari

1. L’organització de l’horari lectiu està destinat al desenvolupament de les competències específiques pròpies de les àrees, matèries o àmbits, i ha de garantir la construcció d’entorns d’aprenentatge col·laboratius, oberts i transversals, que permetin la personalització dels aprenentatges. En aquests entorns ha de ser possible treballar simultàniament en situacions, tasques i activitats diverses, amb varietat d’enfocaments, per donar resposta a la variabilitat d’aprenentatge i a la diversitat d’interessos i afavorir la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

2. Els centres educatius han de dedicar un temps de l’horari lectiu, des de les àrees, les matèries, els àmbits o en la fracció de l’horari que gestionen autònomament, a la realització de projectes amb un enfocament transversal i globalitzador que impulsi, entre d’altres, l’educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania local i global.

3. Els centres educatius han de preveure els criteris d’inclusió, d’atenció personalitzada i de prevenció de dificultats d’aprenentatge quan estableixin els horaris de les diferents etapes.

4. Els centres educatius han de destinar un temps específic de l’horari lectiu a la lectura de forma transversal a totes les àrees i matèries.

5. En els centres públics d’educació primària que el departament competent en matèria educativa determini, l’horari lectiu es pot ampliar en una hora diària per a tot l’alumnat, a fi de desenvolupar les habilitats que afavoreixen l’assoliment de les competències.

6. Els centres d’educació secundària obligatòria han de preveure la flexibilització de l’horari per atendre diferents situacions singulars dels i de les alumnes, entre d’altres, per motius de salut, d’escolarització compartida o de simultaneïtat d’estudis, segons la normativa vigent.

7. A l’annex 7 es detalla el nombre d’hores mínimes que els centres educatius han de destinar a les àrees i matèries, així com el nombre d’hores de gestió autònoma de cada etapa de l’educació bàsica.

Article 15

Equips docents

1. A l’efecte de coordinació, tots els mestres i professors que exerceixen la docència en un mateix grup s’han d’organitzar en equips docents per portar a terme les funcions següents:

a) Desenvolupar el currículum per concretar i coordinar les situacions d’ensenyament i aprenentatge i altres actuacions que s’escaiguin.

b) Fer el seguiment del procés d’ensenyament i aprenentatge global de l’alumnat del grup i establir les mesures necessàries per a la seva millora, tot revisant i valorant els processos d’ensenyament.

c) Avaluar col·legiadament els i les alumnes, d’acord amb la normativa establerta, adoptar les decisions corresponents de pas de curs, avaluar la pròpia pràctica docent i elaborar un pla de millora si s’escau.

d) Qualsevol altra funció que estableixi el departament competent en matèria educativa o es determini en el projecte educatiu de centre o de zona escolar rural.

2. Correspon a l’equip docent:

a) Col·laborar per prevenir i atendre les necessitats educatives de tot l’alumnat treballant de manera coordinada.

b) Vetllar pel desenvolupament personal i social de tot l’alumnat i perquè avanci en l’assoliment de les competències, coordinat pel tutor o tutora del grup classe.

c) Fer-se responsable del procés d’avaluació i de l’adopció de les decisions i mesures que se’n derivin.

d) Aportar informació al tutor o tutora sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat en les àrees, matèries o àmbits en els quals intervé i dels projectes en què participa.

3. Per garantir una millor acció educativa, cal vetllar perquè el nombre de docents que intervé en un mateix grup sigui tan reduït com sigui possible.

4. Les reunions de coordinació de l’equip docent són un instrument clau per promoure la convivència, el bon tracte i el treball en equip. Han de potenciar la pràctica reflexiva, la recerca educativa i la coordinació amb agents socioeducatius de l’entorn de l’alumnat.

Article 16

Orientació educativa

1. L’orientació educativa, en les seves diferents dimensions, és un dels eixos vertebradors de l’acció educativa, inclou les accions que promouen l’acompanyament personalitzat de l’alumne o alumna i s’adreça a tot l’alumnat.

2. L’orientació educativa consisteix en el conjunt d’actuacions de l’equip docent, programades, sistematitzades i avaluades en el marc de la programació general anual de centre, per garantir el desenvolupament integral i l’acompanyament personalitzat de l’alumne o alumna al llarg de la seva escolarització, que li proporcioni autoconeixement i autonomia i el guiï en la presa de decisions. Requereix que els i les docents incorporin estratègies didàctiques i pedagògiques afavoridores de l’autoregulació i l’autonomia dels aprenentatges de l’alumnat.

3. La direcció del centre ha de vetllar perquè les funcions d’orientació educativa es portin a terme de forma distribuïda i coordinada entre tots els professionals del centre i la comunitat educativa, que s’han d’ajustar a les diferents característiques de cadascuna de les etapes educatives.

4. L’orientació educativa és responsabilitat de tot el personal docent i inclou l’atenció educativa inclusiva, l’acompanyament personal i l’acció tutorial.

5. A l’etapa d’educació secundària obligatòria, el procés orientador inclou les actuacions d’orientació personal, social, acadèmica i professional per afavorir l’autoconeixement de l’alumnat i la presa de decisions.

6. L’equip docent, al llarg de l’educació secundària obligatòria, ha d’orientar l’alumnat en la tria de matèries optatives, àmbits, projectes o altres opcions formatives més adequada als seus interessos i a la seva orientació formativa posterior, evitant condicionaments derivats d’estereotips de gènere o d’altres. Aquestes recomanacions han de quedar recollides en el consell orientador, document que regula l’article 33.

7. Excepcionalment, els i les alumnes menors de 18 anys en risc d’abandonament escolar prematur o amb situacions especialment desfavorides que poden representar trets d’inadaptació al medi escolar o d’exclusió social, poden accedir, a partir del tercer curs de l’educació secundària obligatòria, a mesures intensives en el format d’escolarització compartida amb centres que portin a terme accions formatives de primera fase de noves oportunitats que promoguin l’obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria.

Article 17

Acció tutorial

1. L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen a l’assoliment de les competències personals, socials i emocionals de l’alumnat, necessàries per poder desenvolupar de forma progressiva el seu itinerari personal, acadèmic i professional, en funció del moment evolutiu i de l’etapa educativa en què es trobi.

2. L’acció tutorial és part de la funció docent i comporta el seguiment individual, amb un acompanyament personalitzat i de grup per part de tots els docents, amb l’aplicació de propostes pedagògiques que contribueixin a la cohesió social dels i les alumnes. Així mateix, promou la implicació i la participació de l’alumnat de forma activa en el seu procés d’aprenentatge i en el seu desenvolupament personal i social.

3. Les normes d’organització i funcionament del centre han de preveure els aspectes organitzatius i funcionals de l’acció tutorial, i els procediments de seguiment i avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat. El centre ha de garantir, mitjançant els recursos disponibles, la coherència i la continuïtat de l’acció tutorial durant l’escolarització de l’alumnat.

4. La direcció del centre ha de vetllar perquè les funcions d’acció tutorial es portin a terme de forma distribuïda i coordinada entre tots els professionals del centre i la comunitat educativa, que s’han d’ajustar a les diferents característiques de cadascuna de les etapes educatives.

5. Tot l’alumnat ha de disposar d’un tutor o tutora, que és la persona responsable d’orientar el seu procés educatiu, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu. El tutor o tutora ha de vetllar, especialment, pel desenvolupament personal de l’alumnat, el seu benestar i l’assoliment progressiu de les competències.

6. A criteri de l’equip directiu, la mateixa persona pot exercir la tutoria més d’un curs amb el mateix grup per tal de facilitar les tasques i el seguiment del procés educatiu de l’alumnat.

7. Correspon al tutor o tutora la relació amb les famílies dels i les alumnes, la formalització de la documentació acadèmica que sigui necessària i la coordinació de l’equip docent amb relació a la gestió pedagògica de l’alumnat.

8. El tutor o tutora de l’alumne o alumna és responsable de coordinar l’elaboració, quan calgui, del pla de suport individualitzat per part de l’equip docent, en col·laboració amb el mestre o mestra d’educació especial a l’educació primària o l’especialista d’orientació educativa a l’educació secundària i, si escau, amb l’assessorament dels serveis educatius; així mateix, n’ha de fer el seguiment i actuar com a principal interlocutor amb la família i l’alumne o alumna.

Article 18

Pas de curs, transicions entre etapes i continuïtat formativa

1. En el pas de curs i les transicions entre etapes i centres educatius, els centres han d’assegurar els mecanismes de coordinació i traspàs d’informació que facilitin i assegurin la coherència educativa i la continuïtat formativa.

2. Al llarg de tota l’educació bàsica els equips docents han de recollir i traspassar la informació més rellevant de cada alumne o alumna d’un curs al següent. Per fer-ho, el centre ha de disposar d’un registre o full de seguiment intern. Correspon al tutor o tutora la responsabilitat d’actualitzar i gestionar la informació continguda en el registre o full de seguiment intern de l’alumne o alumna.

Aquest registre ha d’incloure, com a mínim, les dades següents:

– Nivell d’assoliment de les competències

– Mesures i suports d’atenció educativa aplicades (universals, addicionals i intensives)

3. Els centres educatius han de disposar d’eines de traspàs d’informació per garantir la continuïtat en el desenvolupament dels aprenentatges i el seguiment personalitzat de l’alumnat en el pas de curs al llarg d’una mateixa etapa.

4. En cas de canvi de centre, aquests mecanismes de coordinació i traspàs, que poden suposar establir col·laboracions entre els diferents professionals dels centres d’origen i de destinació, són indispensables pel que fa a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

5. En la transició entre l’educació primària i l’educació secundària obligatòria s’han de preveure mecanismes de comunicació amb els centres d’origen de l’alumnat abans de començar el curs. Els centres d’educació primària han de lliurar una còpia de l’historial acadèmic de l’alumne o alumna i l’informe individualitzat del final d’etapa al centre d’educació secundària obligatòria on l’alumne o alumna prosseguirà els estudis. En el cas dels centres adscrits, han d’incloure entrevistes entre el tutor o tutora del darrer curs de l’educació primària dels i les alumnes i el tutor o tutora del primer curs de l’educació secundària obligatòria o un o una representant del centre de secundària, per tal de completar la informació sobre el recorregut dels aprenentatges dels i de les alumnes. En el cas d’alumnes amb necessitats educatives especials també hi participen els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica.

6. L’informe de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu elaborat per l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògic s’ha d’actualitzar prescriptivament com a mínim una vegada a cada etapa i se n’ha de revisar la decisió d’escolarització i la proposta de mesures i suports sempre que sigui necessari.

7. L’alumne o alumna que finalitza l’educació secundària obligatòria i encara no ha obtingut el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, ha de disposar de propostes de continuïtat formativa de caràcter acadèmic i/o professionalitzador, orientades a l’obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria i/o del títol professional bàsic.

8. L’equip d’assessorament i orientació psicopedagògic, i l’especialista d’orientació educativa en el cas de l’educació secundària obligatòria, en col·laboració amb el tutor o tutora, han de facilitar la informació, l’orientació, l’assessorament i l’acompanyament necessaris a la família i a l’alumne o alumna, per tal que puguin valorar les opcions d’escolarització, en el marc dels recursos existents i de la normativa d’admissió d’alumnes.

Article 19

Atenció educativa en el marc d’un sistema educatiu inclusiu

1. Tot l’alumnat ha de tenir cabuda a l’educació bàsica i els i les docents han d’orientar la seva feina cap a l’èxit educatiu de tot l’alumnat. Els enfocaments educatius, com el disseny universal per a l’aprenentatge, entre d’altres, afavoreixen l’assoliment de les competències i la participació de tot l’alumnat.

2. En tots els centres educatius sostinguts amb fons públics s’ha de constituir la comissió d’atenció educativa inclusiva, que vetlla perquè la previsió, la concreció, l’aplicació i el seguiment de les mesures i els suports d’atenció educativa es regeixin pels principis d’equitat, igualtat d’oportunitats, igualtat de tracte i no-discriminació, i inclusió.

3. L’atenció educativa a l’alumnat comprèn el conjunt de mesures i suports destinats a tots els i les alumnes amb la finalitat d’afavorir el seu desenvolupament personal i social i perquè avancin en l’assoliment de les competències de cada etapa educativa i la transició a la vida adulta, en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.

4. Tots els i les alumnes són subjecte de l’atenció educativa i han de beneficiar-se, en un context ordinari, de les mesures i suports universals i, si escau, de les mesures addicionals i/o intensives per tal de garantir l’accés a l’educació i l’èxit educatiu en condicions d’equitat i igualtat d’oportunitats.

5. Els centres educatius han de preveure, en el si de la comissió d’atenció educativa inclusiva, el grau d’intensitat del suport que correspongui per donar resposta a les necessitats educatives de tot l’alumnat: mesures i suports universals, addicionals i intensius. Les mesures i els suports per a l’atenció educativa de l’alumnat s’han de preveure al projecte educatiu de centre i a les normes d’organització i funcionament de centre, i s’han de concretar en la programació general anual i avaluar-se en la memòria anual i en les programacions didàctiques.

Article 20

Els programes de diversificació curricular

1. Els centres d’educació secundària obligatòria poden organitzar programes de diversificació curricular, que es concreten com una mesura addicional per estimular la continuïtat formativa dels i de les alumnes amb dificultats d’aprenentatge i/o risc d’abandonament escolar.

2. Aquests programes s’adrecen als i les alumnes que, pel fet de presentar dificultats generalitzades d’aprenentatge, no han assolit les competències en la majoria de les matèries en els cursos anteriors i tenen compromès l’assoliment de les competències de l’etapa i l’obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria.

3. Els i les alumnes es poden incorporar als programes de diversificació curricular a partir de tercer curs de l’educació secundària obligatòria, a proposta de l’equip docent, amb el vistiplau de la comissió d’atenció educativa inclusiva i amb la conformitat del mateix alumne o alumna i del pare, mare o tutor o tutora legal. Aquesta proposta s’ha de recollir en el consell orientador.

4. Els programes de diversificació curricular han d’anar acompanyats del pla de suport individualitzat de l’alumne o alumna només en els casos que estableix l’article 21.2.

5. Aquests programes comporten una determinada organització curricular i, eventualment, un horari de permanència al centre diferent, ja sigui perquè comparteixen l’escolaritat ordinària amb altres activitats externes al centre o perquè els centres organitzen altres activitats en altres espais. Els centres educatius han de disposar d’una programació específica que reculli les concrecions curriculars i metodològiques i els criteris i instruments d’avaluació per atendre l’alumnat que participa en el programa.

6. La durada dels programes de diversificació curricular comprèn, amb caràcter general, dos cursos escolars, a partir de tercer i fins al final de l’etapa.

7. Els programes de diversificació curricular s’estructuren en tres àmbits, en què es poden impartir de forma integrada les matèries que els componen o en forma de projectes globalitzadors. A més a més, es cursen tres matèries pròpies de l’etapa, que no s’inclouen en els àmbits, i que l’alumnat cursa, de forma general, amb el grup ordinari.

Els àmbits són els següents:

a) Àmbit lingüístic i social: inclou els aspectes bàsics corresponents a les matèries de Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Ciències Socials: Geografia i Història i, si escau, Llengua Estrangera.

b) Àmbit cientificotecnològic: inclou els aspectes bàsics corresponents a les matèries de Matemàtiques, Biologia i Geologia, Física i Química, Tecnologia i Digitalització i matèries optatives de quart.

c) Àmbit pràctic: consisteix en activitats estructurades de caràcter pràctic i funcional que promoguin l’assoliment de les competències personals i socials necessàries per a la vida adulta i professional. Al mateix temps, s’organitzen activitats que contribueixen a l’orientació acadèmica i professional dels i de les alumnes.

L’alumnat ha de cursar igualment la matèria d’Educació Física.

8. La tutoria dels i les alumnes d’aquest programa s’ha d’assignar a un professor o professora que imparteix docència en el grup de l’alumne o alumna al llarg de la durada del programa, i s’ha de planificar i fer de manera personalitzada i contínua, amb la col·laboració de l’especialista d’orientació educativa i, si escau, dels serveis educatius.

9. A banda de les funcions de tutoria establertes en l’article 17, quan el programa de diversificació inclou activitats d’àmbit pràctic, tant si són dins del centre com fora, al tutor o tutora li correspon fer-ne la coordinació, el seguiment i l’avaluació.

10. L’avaluació dels diferents àmbits del programa correspon a l’equip docent que imparteix els ensenyaments, coordinada pel tutor o tutora. L’avaluació dels aprenentatges dels i de les alumnes que cursen un programa de diversificació curricular té com a referent les competències específiques corresponents a les matèries integrades en els diferents àmbits, així com els criteris d’avaluació específics del programa, que es concreten en la programació del programa de diversificació curricular.

11. Si en finalitzar el primer curs del programa de diversificació curricular l’equip docent considera que l’alumne o alumna ha assolit en grau suficient les competències corresponents, pot decidir que faci el quart curs d’educació secundària obligatòria seguint el currículum general amb el grup classe de referència. En aquest cas, s’han d’incloure mesures i suports que han de permetre a l’alumne o alumna assolir els nivells competencials d’aquell curs i que donin continuïtat al seu pla de suport individualitzat.

12. Les decisions sobre la permanència de l’alumnat un any més en el programa s’han d’adoptar exclusivament a la finalització del segon any.

13. L’alumne o alumna dels programes de diversificació curricular obté el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria si assoleix les competències que consten en la programació específica del programa de diversificació curricular i, en el cas que en tingui, en el seu pla de suport individualitzat.

Article 21

El pla de suport individualitzat

1. El pla de suport individualitzat és el document que recull les valoracions i la presa de decisions dels equips docents, amb la participació de la família i de l’alumne o alumna, sobre la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars de determinats alumnes en tots els contextos en què es desenvolupa el projecte educatiu.

2. En tota l’educació bàsica el pla de suport individualitzat s’ha d’elaborar per a aquell alumnat inclòs en els casos que determina el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, i sempre que es detectin al llarg del curs les necessitats específiques de suport educatiu.

3. Per elaborar el pla de suport individualitzat cal partir sempre de la programació didàctica.

4. En el pla de suport individualitzat s’han d’identificar les àrees, matèries o àmbits en què s’aplicaran les diferents mesures d’atenció educativa, les quals s’han d’establir a partir dels criteris d’avaluació que consten als annexos 2 i 3.

5. Per als i les alumnes amb altes capacitats es pot reduir un curs la permanència a l’etapa quan el seu ritme personal d’aprenentatge i el grau de maduresa adequat així ho aconselli. En aquest cas, s’ha d’elaborar un pla de suport individualitzat basat en la valoració psicopedagògica de l’alumne o alumna. El director o directora del centre ha de demanar-ne l’autorització per aplicar-lo d’acord amb el procediment que determini el departament competent en matèria educativa.

6. Correspon a la direcció del centre, amb el vistiplau de la comissió d’atenció educativa inclusiva, aprovar el pla de suport individualitzat, facilitar la coordinació i la col·laboració dels professionals que intervenen en la seva elaboració, i vetllar perquè s’apliquin les decisions preses i se’n faci el seguiment.

7. El tutor o tutora de l’alumne o alumna té la responsabilitat de coordinar l’elaboració del pla de suport individualitzat, de vetllar perquè s’apliquin les decisions preses i de fer-ne el seguiment, i ha d’actuar com a principal interlocutor amb l’alumne o alumna i el pare, mare o tutor o tutora legal.

8. L’equip docent elabora el pla de suport individualitzat i, si cal, disposa de l’assessorament dels serveis educatius, de l’especialista d’educació especial o de l’especialista d’orientació educativa del centre educatiu. En el cas que el tutor o tutora hagi rebut informes d’altres professionals de l’àmbit sanitari i sociosanitari, també s’hauran de tenir en compte a l’hora d’elaborar el pla esmentat.

9. Si l’evolució de l’alumne o alumna ho aconsella, el pla de suport individualitzat es pot finalitzar en qualsevol moment i abans del temps inicialment previst, a proposta del tutor o tutora de l’alumne o alumna, amb el vistiplau de la comissió d’atenció educativa inclusiva i amb l’acord de l’equip que el porta a terme. La decisió motivada de finalitzar anticipadament un pla de suport individualitzat l’ha de prendre i signar el director o directora del centre.

Article 22

Recursos i materials didàctics

1. Els diferents recursos i materials didàctics que s’utilitzin en els centres educatius han de respondre als principis d’equitat, d’inclusió i de cohesió social com a base d’una escola per a tothom i ajustar-se a les necessitats educatives de tot l’alumnat en el context educatiu.

2. El disseny i la creació dels diferents recursos i materials didàctics han de permetre l’avenç de tots i cadascun dels i les alumnes, oferint-los propostes accessibles i diversificades en la representació, l’expressió i el compromís, i s’han d’ajustar als criteris següents:

– la perspectiva de gènere;

– la mirada global i no etnocèntrica;

– la personalització dels aprenentatges;

– l’eliminació, o minimització, de les barreres d’accés per a l’aprenentatge i la comunicació;

– l’accessibilitat dels materials;

– la diversitat de materials;

– la variabilitat dels processos d’aprenentatge.

3. En el marc del currículum competencial, l’alumne o alumna ha d’esdevenir part activa del seu procés d’aprenentatge. Cal promoure l’ús i l’elaboració de recursos, materials didàctics i instruments d’avaluació que fomentin la implicació i el compromís de l’alumnat, cosa que facilitarà l’autoregulació, la metacognició i el treball col·laboratiu.

4. Cal generar contextos d’aprenentatge i activitats d’aula diversificats, fomentant l’ús de les diferents tecnologies per a l’aprenentatge, la comunicació i el coneixement, amb la finalitat de personalitzar i d’enriquir els processos d’ensenyament i aprenentatge; potenciar la participació activa i col·laborativa, i promoure el compromís de l’alumnat.

Capítol 4 Avaluació

Article 23

L’avaluació dels aprenentatges

1. L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat en l’educació bàsica és un component essencial de l’aprenentatge de cada alumne o alumna i ha de formar part de la programació didàctica.

2. L’avaluació ha de ser global, contínua i formativa, i ha de tenir en compte el procés de desenvolupament i el grau d’assoliment de les competències, el progrés en el conjunt dels processos d’aprenentatge i la variabilitat de l’aprenentatge de l’alumnat.

3. En el projecte educatiu de centre i de zona escolar rural, i en el marc de la seva autonomia, els centres educatius desenvolupen i concreten els criteris d’avaluació d’acord amb la normativa vigent i fixen les mesures necessàries per atendre les necessitats educatives de tot l’alumnat.

4. Quan es detectin factors que dificultin el procés d’aprenentatge de l’alumne o alumna o comprometin el seu avenç, s’han de planificar mesures i suports d’atenció educativa. Aquestes mesures i suports s’han d’adoptar en qualsevol moment del curs i han d’estar dirigits a garantir l’adquisició dels aprenentatges imprescindibles per continuar el procés educatiu. Si les dificultats de l’alumne o alumna persisteixen, s’han de planificar mesures i suports de diferents graus d’intensitat amb la col·laboració i assessorament del mestre o mestra d’educació especial a l’educació primària, de l’especialista d’orientació educativa a l’educació secundària obligatòria, dels serveis educatius i d’altres professionals d’atenció educativa, si escau.

5. Els i les docents han d’avaluar tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament i la pròpia pràctica docent amb vista a millorar.

6. L’avaluació ha de permetre que tant els i les docents com els i les alumnes puguin identificar els avenços, les dificultats i els errors que sorgeixen al llarg del procés educatiu i prendre les decisions oportunes per assolir les competències. Amb aquesta finalitat, l’alumnat ha de conèixer els objectius d’aprenentatge i els criteris i procediments amb els quals se l’avalua.

7. S’ha de promoure l’ús generalitzat d’estratègies i instruments d’avaluació variats i adequats, ajustats a les diferents situacions d’aprenentatge, que permetin la valoració del progrés de tot l’alumnat, tenint en compte la personalització dels aprenentatges i permetent ajustar millor la proposta educativa a l’alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu.

8. L’equip docent ha de dedicar un espai de coordinació de forma regular i continuada per establir els aspectes sobre els aprenentatges que cal observar i els mecanismes per recollir la informació en relació amb el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Cada docent ha de disposar d’un instrument de registre per recollir sistemàticament les observacions d’aquest procés.

9. Els centres educatius, per fer efectiu el compromís de l’alumnat i de les famílies en el procés d’aprenentatge, han d’informar de quins són els criteris d’avaluació que s’apliquen en l’avaluació dels aprenentatges i per a la promoció dels i de les alumnes, atenent la normativa vigent i els principis establerts en el projecte educatiu.

Article 24

Sessions d’avaluació, qualificació i pas de curs

1. L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat en les diferents àrees, matèries o àmbits, tant en el seu vessant formatiu com en el qualificador, ha de tenir el seu referent en els criteris d’avaluació corresponents a les diferents competències específiques.

2. La qualificació dels àmbits, en cas que es programin, es pot fer de forma integrada, entenent que, en aquest cas, la qualificació obtinguda serà comuna a les àrees o matèries que en formen part.

3. En cas que el centre, fent ús de la gestió autònoma, dediqui un percentatge de l’horari setmanal a realitzar projectes globalitzadors de caràcter transversal, aquests projectes han de constar com una àrea o matèria independent i s’han de definir les competències específiques i els criteris d’avaluació corresponents per poder fer-ne la qualificació.

4. La sessió d’avaluació és la reunió de l’equip docent, coordinada pel tutor o tutora del grup classe, que té com a finalitat compartir informació i prendre decisions de forma col·legiada sobre el procés d’aprenentatge de l’alumne o alumna. A l’educació bàsica, en totes les sessions d’avaluació hi ha d’haver un membre de l’equip directiu.

5. També hi poden participar, si l’equip docent ho considera, altres docents i altres professionals que intervinguin en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat.

6. En les sessions d’avaluació de cinquè i sisè de l’educació primària i en tots els cursos de l’educació secundària obligatòria s’ha d’escoltar la veu de l’alumnat, que prèviament haurà reflexionat sobre els processos d’aprenentatge en les diferents àrees, matèries o àmbits. Cada centre ha de determinar el procediment a través del qual incorpora l’alumnat a les sessions d’avaluació.

7. Per tal que l’equip docent pugui valorar els aprenentatges de cada alumne o alumna, així com el desenvolupament del procés d’ensenyament i aprenentatge en el grup classe, cal fer una sessió d’avaluació cada trimestre com a mínim. La sessió d’avaluació del tercer trimestre pot coincidir amb l’avaluació final del curs.

8. Cada centre ha d’elaborar un model propi d’informe d’avaluació de naturalesa qualitativa, que emet l’equip docent després de cada sessió d’avaluació i que ha de reflectir els resultats obtinguts en el procés d’aprenentatge de l’alumne o alumna, així com els aspectes acadèmics, personals i evolutius que es considerin oportuns i, si escau, les mesures i suports d’atenció educativa que s’hagin adoptat o que s’hagin previst.

9. A les sessions d’avaluació finals de segon, quart i sisè d’educació primària i de segon i quart d’educació secundària obligatòria, l’equip docent ha d’avaluar de forma col·legiada el grau d’assoliment de les competències transversals, descrites a l’annex 4.

10. El tutor o tutora del grup classe ha de coordinar i presidir les sessions d’avaluació del seu grup d’alumnes, aixecar-ne acta, fer-hi constar els acords presos i transmetre l’informe d’avaluació de manera individualitzada a cada alumne o alumna i al pare, mare, tutor o tutora legal. Igualment, la resta de docents de l’equip docent han d’informar els i les alumnes en relació amb les seves àrees, matèries o àmbits.

11. L’avaluació final de cada curs la porta a terme l’equip docent de forma col·legiada i coordinada pel tutor o tutora del grup en una única sessió. Aquesta avaluació dona continuïtat a les sessions trimestrals; s’hi ha d’analitzar i fer el seguiment del procés d’aprenentatge de cada alumne o alumna i, si és el cas, revisar les mesures i suports d’atenció educativa.

12. L’informe d’avaluació de cada alumne o alumna de la sessió de final de curs ha d’incloure de forma explícita la relació d’àrees, matèries i/o àmbits en el cas que el centre els hagi programat, amb els indicadors d’avaluació corresponents descrits a l’article 29.2. L’informe d’avaluació final de segon, quart i sisè d’educació primària i de segon i quart d’educació secundària obligatòria també ha d’incloure el grau d’assoliment de les competències transversals.

13. En cas que un centre, fent ús de la fracció horària corresponent a la gestió autònoma, programi projectes globalitzadors de caràcter transversal, també s’han d’incloure a l’informe d’avaluació de final de curs.

14. El pas de curs de l’alumnat de primer, tercer i cinquè d’educació primària és automàtic. A l’educació secundària obligatòria, passen de curs els i les alumnes que hagin assolit les competències de totes les matèries o àmbits cursats i els que tinguin avaluació negativa en una o dues matèries. En tot cas, a l’educació secundària obligatòria passen de curs els i les alumnes sempre que l’equip docent consideri que les matèries no superades no impedeixen continuar el curs següent, tingui expectatives favorables de recuperació i, a més, el pas de curs beneficiï la promoció acadèmica d’aquests alumnes.

15. La decisió que l’alumne o alumna romangui un any més en el mateix curs a segon, quart i sisè d’educació primària o als diferents cursos d’educació secundària obligatòria té un caràcter excepcional. Aquesta decisió la pren de manera col·legiada l’equip docent; hi té especial consideració el criteri del tutor o tutora i s’atén el grau d’assoliment de les competències establertes i la valoració de les mesures que puguin afavorir el progrés de l’alumne o alumna. S’han de valorar tant els aspectes relatius al procés d’aprenentatge com al grau de maduresa i a la vinculació amb el grup classe de referència per preservar el benestar emocional de l’alumne o alumna, i també cal escoltar l’opinió del pare, mare, tutor o tutora legal.

16. Quan un alumne o alumna roman un any més en el mateix curs, cal que tots els docents elaborin unes orientacions personalitzades que incloguin mesures i suports, que s’han de reflectir en l’informe d’avaluació corresponent. Excepcionalment, en alguns casos pot comportar l’elaboració d’un pla de suport individualitzat.

17. La decisió que l’alumne o alumna romangui un any més en un mateix curs només es pot adoptar una vegada durant cada etapa.

18. Per tal de facilitar l’exercici del dret i el deure de les famílies a participar en el procés educatiu dels seus fills i filles, el centre ha d’informar el pare, mare o tutor o tutora legal de l’alumne o alumna de la seva evolució escolar després de cada sessió d’avaluació per mitjà d’informes qualitatius escrits, entrevistes individuals, reunions col·lectives i altres mitjans que consideri oportuns. S’ha de garantir, com a mínim, una entrevista individual a l’inici de l’escolaritat en cada etapa educativa, una altra al llarg de cada curs i una reunió col·lectiva a l’inici de cadascun dels cursos.

19. Les famílies han de conèixer les decisions relatives a l’avaluació i al pas de curs de l’alumne o alumna perquè puguin participar i donar suport a l’evolució del seu procés educatiu i, si és el cas, col·laborar en les de mesures de suport que s’adoptin.

Article 25

Avaluació i qualificació dels aprenentatges de l’alumnat amb pla de suport individualitzat

1. L’alumne o alumna que disposa d’un pla de suport individualitzat ha de ser avaluat i qualificat d’acord amb els criteris d’avaluació establerts en el pla esmentat, que en cap cas pot suposar una limitació en les seves qualificacions.

2. Excepcionalment, a l’educació primària, per als i les alumnes de procedència estrangera que s’incorporen al sistema educatiu a Catalunya per primera vegada durant el segon o el tercer trimestre del curs escolar i que no tenen com a llengua familiar cap de les llengües oficials a Catalunya, es pot prendre la decisió temporal de no avaluar algunes de les àrees.

3. Excepcionalment, a l’educació secundària obligatòria, el pla de suport individualitzat pot comportar la no-qualificació de manera temporal d’algunes matèries. El pla de suport individualitzat ha de concretar les raons i la durada d’aquesta mesura provisional i extraordinària.

4. Els o les alumnes que disposen d’un pla de suport individualitzat perquè cursen simultàniament l’educació secundària obligatòria i estudis de música o de dansa en conservatoris, centres professionals o escoles de música o dansa autoritzades pel departament competent en matèria educativa, poden sol·licitar al seu centre educatiu la convalidació o el reconeixement de matèries d’educació secundària obligatòria en els termes que estableixi el departament competent en matèria educativa. Les matèries que s’hagin convalidat no tenen qualificació ni computen a l’efecte de calcular la nota mitjana.

5. Per als i les alumnes d’educació secundària obligatòria que disposen d’un pla de suport individualitzat perquè participen regularment en competicions que impliquen una alta dedicació, el centre educatiu pot valorar la conveniència d’adoptar mesures i suports addicionals d’atenció educativa a fi de promoure que avancin en l’assoliment de les competències de l’etapa de totes les matèries, afavorir el seu desenvolupament personal i social i facilitar-los la màxima participació en les activitats o accions educatives del seu grup de referència, així com en la resta d’activitats de centre, sempre que sigui possible. En el cas que aquests esportistes tinguin la consideració de tecnificació, alt rendiment o alt nivell, avalada per la certificació del Consell Català de l’Esport, addicionalment poden sol·licitar al seu centre educatiu que se’ls reconegui la matèria d’Educació Física, segons el procediment que estableixi el departament competent en matèria educativa. La matèria que s’hagi convalidat no té qualificació ni computa a l’efecte de calcular la nota mitjana.

6. L’alumne o alumna, i el pare, mare, tutor o tutora legal han d’estar informats de l’elaboració del pla de suport individualitzat, del seu contingut, de les decisions que afecten l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges i, si escau, de la seva finalització. En la planificació, cal fomentar la col·laboració entre totes les persones implicades: l’alumne o alumna, els i les docents, la família i, si escau, altres agents.

Article 26

Títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria

1. Obté el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria l’alumne o alumna que en acabar l’etapa, segons el criteri de l’equip docent, hagi assolit les competències d’acord amb els criteris d’avaluació establerts en aquest Decret.

2. L’alumne o alumna que en acabar l’etapa no hagi assolit algunes de les competències establertes en el Decret, podrà obtenir la titulació si l’equip docent, de forma col·legiada i amb l’acord de la majoria de dos terços dels seus membres, considera que no és un impediment per a la seva continuïtat formativa. Aquesta situació s’ha de reflectir en la documentació oficial d’avaluació.

3. Per als i les alumnes amb pla de suport individualitzat es prenen com a referents les competències i els criteris d’avaluació establerts en el seu pla per a l’obtenció del títol. En cap cas aquesta situació i les mesures i suports que se’n derivin poden suposar un obstacle per obtenir-lo.

4. L’alumne o alumna que en finalitzar l’etapa no obtingui el títol pot romandre un any més a quart. En aquest cas, cal que tots els i les docents elaborin unes orientacions personalitzades i que facin una proposta de mesures i suports.

5. De manera excepcional, un alumne o alumna pot repetir dues vegades quart curs si no ha repetit en cursos anteriors, encara que s’hagi esgotat el màxim de permanència, sempre que l’equip docent consideri que aquesta mesura afavoreix l’assoliment de les competències establertes per a l’etapa. En aquest cas, es pot prolongar un any el límit d’edat a què es refereix l’article 1.5.

6. Els centres educatius han d’organitzar anualment proves per als i les alumnes que no hagin assolit les competències a quart curs i hagin superat l’edat màxima de permanència a l’etapa, durant dos cursos, d’acord amb el procediment establert pel departament competent en matèria educativa.

Article 27

Avaluacions diagnòstiques i de final d’etapa

1. En el quart curs de l’educació primària i en el segon curs de l’educació secundària obligatòria, tots els centres fan una prova d’avaluació diagnòstica del nivell d’assoliment de les competències de tots els i les alumnes, que té un caràcter formatiu i orientador per als centres, els i les docents, l’alumnat, les famílies i el conjunt de la comunitat educativa, i que s’ha de concretar en un informe individual, de grup i de centre.

2. En el sisè curs de l’educació primària i en el quart curs de l’educació secundària obligatòria es realitza una avaluació de final d’etapa de les competències assolides per l’alumnat al llarg de cada etapa educativa.

3. El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu ha d’elaborar les proves i definir-ne els criteris d’aplicació, de correcció i d’anàlisi de resultats.

Article 28

Documents oficials d’avaluació

1. Els documents oficials d’avaluació en l’educació primària són les actes d’avaluació de final de curs, l’expedient acadèmic, l’historial acadèmic, l’informe de final d’etapa i, si escau, l’informe personal per trasllat.

2. Els documents oficials d’avaluació en l’educació secundària obligatòria són les actes d’avaluació de final de curs, l’expedient acadèmic, l’historial acadèmic, el consell orientador a segon i a quart curs i, si escau, l’informe personal per trasllat.

3. L’historial acadèmic i, si és el cas, l’informe personal per trasllat es consideren documents bàsics per garantir la mobilitat de l’alumnat per tot el territori de l’Estat. Aquests documents s’han d’ajustar als models i a les característiques que el departament competent en matèria educativa estableixi, tal com es concreta a la disposició addicional quarta, i han d’estar sota custòdia del centre.

4. EI director o directora visa amb la seva signatura tots els documents oficials d’avaluació.

5. Els documents esmentats han de romandre al centre i han d’estar a disposició de la Inspecció per a possibles comprovacions. La persona que exerceix les funcions de secretari o secretària és la responsable de custodiar-los i d’elaborar les certificacions que se sol·licitin.

6. En cas de supressió d’algun centre educatiu, els serveis territorials d’Educació o el Consorci d’Educació de Barcelona han d’adoptar les mesures corresponents per conservar-los o traslladar-los.

7. En tots els documents elaborats s’ha d’incorporar un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge.

Article 29

Actes d’avaluació

1. Per tal d’adequar-se a la normativa bàsica de l’Estat, cal emplenar les actes d’avaluació de l’educació bàsica a final de cada curs i s’han de tancar al final del període lectiu ordinari. Comprenen, almenys, la relació nominal dels i les alumnes que componen el grup, juntament amb els resultats de l’avaluació de les àrees, de les matèries o dels àmbits i dels projectes globalitzadors de caràcter transversal que el centre pot programar en la seva gestió autònoma, i les decisions sobre pas de curs o permanència.

2. Els docents han d’expressar els resultats de l’avaluació de les àrees o matèries, àmbits o projectes globalitzadors si és el cas, a partir del procés d’assoliment de les competències específiques corresponents en els termes següents: assoliment excel·lent (AE), assoliment notable (AN), assoliment satisfactori (AS) o no assoliment (NA). Aquests són els indicadors que han de constar en la informació que han de rebre les famílies i l’alumnat.

3. Per tal d’adequar-se a la normativa bàsica de l’Estat, en les actes oficials d’avaluació de final de curs de l’educació bàsica i en l’informe personal per trasllat, si és el cas, els indicadors de qualificació s’han d’expressar també en els termes següents: excel·lent, notable, bé i insuficient. En aquest cas, les equivalències que s’han d’utilitzar per completar les actes oficials són les següents:

Assoliment excel·lent

Excel·lent

Assoliment notable

Notable

Assoliment satisfactori

No assoliment

Insuficient

4. Els documents oficials d’avaluació dels i les alumnes amb pla de suport individualitzat han de fer referència als criteris d’avaluació formulats en el pla esmentat.

5. Les actes d’avaluació a l’educació primària les ha de signar el tutor o tutora del grup classe i han de portar el vistiplau del director o directora del centre.

6. Les actes d’avaluació a l’educació secundària obligatòria les han de signar tots els professors i professores del grup i han de portar el vistiplau del director o directora del centre.

Article 30

Expedient acadèmic

1. L’expedient acadèmic és el document oficial d’avaluació que té la funció de recollir de manera acumulativa els resultats de l’avaluació de l’alumne o alumna, així com qualsevol altra informació rellevant.

2. L’expedient acadèmic de l’educació bàsica recull, juntament amb les dades d’identificació del centre, les de l’alumne o alumna, així com la informació relativa al seu procés d’avaluació. S’ha d’obrir en el moment d’incorporació de l’alumne o alumna al centre i hi ha de constar, almenys, els resultats de l’avaluació de les competències específiques de les àrees, matèries o àmbits, i dels projectes globalitzadors de caràcter transversal que el centre hagi pogut programar, les decisions de promoció d’etapa, les mesures i suports d’atenció educativa i el pla de suport individualitzat si és el cas, i totes les observacions que l’equip docent consideri oportunes i rellevants.

3. En el cas que hi hagi àrees o matèries que s’hagin cursat de forma integrada en un àmbit, a l’expedient hi ha de figurar la denominació de l’àmbit i les àrees o matèries que hi estan integrades.

4. La custòdia i l’arxivament dels expedients acadèmics correspon als centres educatius en què s’hagin realitzat els estudis dels ensenyaments corresponents i han d’estar a disposició de la Inspecció Educativa.

Article 31

Historial acadèmic

1. L’historial acadèmic és el document oficial d’avaluació que reflecteix els resultats de l’avaluació i les decisions relatives al progrés acadèmic de l’alumne o alumna al llarg de l’etapa, i té valor acreditatiu dels estudis cursats.

2. L’historial acadèmic ha de portar el vistiplau del director o directora i ha de recollir, com a mínim, les dades identificadores de l’alumne o alumna; les àrees, matèries, àmbits i projectes globalitzadors que s’han cursat al llarg de l’escolarització; les mesures curriculars i organitzatives aplicades; les mesures i suports d’atenció educativa i el pla de suport individualitzat si és el cas; els resultats de l’avaluació, les decisions sobre pas de curs i permanència; la informació relativa als canvis de centre; i el consell orientador en el cas de l’educació secundària obligatòria.

3. A fi de garantir la mobilitat de l’alumnat, quan diverses àrees o matèries hagin estat cursades integrades en un àmbit, a l’historial s’ha de fer constar la qualificació obtinguda en cadascuna d’elles. Aquesta qualificació ha de ser la mateixa que figuri a l’expedient acadèmic per a l’àmbit corresponent.

4. Després de finalitzar cada etapa, l’historial acadèmic s’ha de lliurar al pare, mare o tutor o tutora legal de l’alumne o alumna o al mateix alumne si és major d’edat.

5. En el cas de l’educació primària, després d’acabar l’etapa s’ha d’enviar una còpia de l’historial acadèmic i de l’informe final d’etapa al centre d’educació secundària obligatòria on l’alumne o alumna prosseguirà els estudis, amb la petició prèvia del centre educatiu receptor.

6. En cas de trasllat a un altre centre educatiu durant qualsevol etapa, s’ha d’enviar una còpia de l’historial acadèmic al centre on l’alumne o alumna prosseguirà els estudis, amb la petició prèvia del centre educatiu receptor.

7. En el cas que, per trasllat de l’alumne o alumna, els documents oficials d’avaluació hagin de tenir efecte fora de Catalunya, les qualificacions s’han de codificar d’acord amb l’article 29.3.

8. En el cas de l’alumnat que es traslladi a centres d’altres comunitats autònomes en què el català no sigui llengua oficial, cal redactar l’historial acadèmic en català i castellà.

Article 32

Informe de final d’etapa de l’educació primària

1. L’informe de final d’etapa de l’educació primària és el document oficial d’avaluació que complementa l’historial acadèmic de l’educació primària. Recull la informació sobre aspectes personals de l’alumne o alumna, necessària per a la continuïtat del procés d’aprenentatge, i altres aspectes que es considerin rellevants per garantir una atenció personalitzada en la promoció a l’educació secundària obligatòria.

2. La formalització de l’informe de final d’etapa és responsabilitat del tutor o tutora.

3. El centre emissor i el centre receptor de l’informe han de garantir la confidencialitat de les dades que conté aquest document.

Article 33

Consell orientador

1. El consell orientador és un document que orienta, acompanya i guia l’alumne o alumna de l’educació secundària obligatòria en el seu itinerari educatiu i que vetlla per la seva continuïtat formativa.

2. El consell orientador l’elabora l’equip docent al final de cada curs a partir de la informació continguda en el registre o full de seguiment intern, i conté informació sobre el grau d’assoliment de les competències corresponents i l’orientació sobre l’itinerari formatiu de l’alumne o alumna i, si escau, recomanacions i propostes de mesures i suports d’atenció educativa per al curs següent.

3. En els cursos de segon i quart de l’educació secundària obligatòria el consell orientador és un document oficial d’avaluació que forma part de l’expedient acadèmic de l’alumne o alumna.

4. En finalitzar cada curs es lliura aquest document a l’alumne o alumna i al pare, mare o tutor o tutora legal conjuntament amb l’informe d’avaluació.

5. En aquells casos en què l’equip docent ho consideri adequat, el consell orientador de segon d’educació secundària obligatòria també ha d’incloure una proposta per a l’alumnat per continuar la seva formació a través d’un programa de diversificació curricular o, excepcionalment, un cicle formatiu de grau bàsic.

6. Així mateix, si l’equip docent considera adequat que un alumne o alumna en acabar tercer de l’educació secundària obligatòria continuï la seva formació a través d’un cicle formatiu de grau bàsic, ha d’elaborar una proposta justificada i fer-la constar en el consell orientador.

7. En finalitzar quart o si es finalitza l’escolaritat abans, el consell orientador s’ha de lliurar com a document oficial de l’avaluació amb el format que decideixi el centre. Ha d’incloure una proposta sobre les diferents opcions de continuïtat formativa, acadèmiques o professionals, que es considerin més convenients amb l’objectiu que tot l’alumnat s’orienti adequadament en el seu futur formatiu. En el cas que l’alumne o alumna no hagi assolit tots els nivells competencials s’ha d’incloure una proposta sobre les eines o recursos per poder assolir-los. En el cas de l’alumnat amb un pla de suport individualitzat, el consell orientador ha d’incloure un pla de transició als estudis postobligatoris.

Article 34

Informe personal per trasllat

1. L’informe personal per trasllat és el document oficial d’avaluació que s’emet en cas de trasllat de l’alumne o alumna a un altre centre sense haver completat un curs sencer. El centre receptor ha d’obrir l’expedient acadèmic corresponent. La matriculació adquireix caràcter definitiu una vegada rebuda la còpia de l’historial acadèmic.

2. L’informe personal per trasllat ha de contenir els resultats de les avaluacions que s’hagin realitzat; l’aplicació, si escau, de mesures curriculars i organitzatives, i totes les observacions que es considerin oportunes sobre el progrés general de l’alumne o alumna.

3. La formalització de l’informe personal per trasllat és responsabilitat del tutor o tutora.

4. En el cas que, per trasllat de l’alumne o alumna sense haver completat el curs sencer, els documents oficials d’avaluació hagin de tenir efecte fora de Catalunya, les qualificacions s’han de codificar d’acord amb les equivalències que consten a l’article 29.3.

5. En el cas de l’alumnat que es traslladi a centres d’altres comunitats autònomes en què el català no sigui llengua oficial, cal redactar l’informe personal per trasllat en català i castellà.

Article 35

Autenticitat, seguretat i confidencialitat

1. Pel que fa a l’obtenció de les dades personals de l’alumnat, a la seva cessió d’uns centres als altres i a la seva seguretat i confidencialitat, cal atenir-se al que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

2. Els documents oficials d’avaluació i els seus procediments de validació descrits als apartats anteriors poden ser substituïts pels seus equivalents realitzats per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics, sempre que en quedi garantida l’autenticitat, la integritat i la conservació, i es compleixin les garanties i els requisits establerts per la normativa de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, i per la legislació sobre procediment administratiu comú de les administracions públiques.

3. L’expedient electrònic de l’alumne o alumna ha d’estar constituït, almenys, per les dades contingudes als documents oficials d’avaluació i ha de complir el que estableix la normativa de l’esquema nacional d’interoperabilitat en l’àmbit de l’administració electrònica.

 

Disposició addicional primera

Educació de persones adultes

1. Les persones adultes que vulguin adquirir les competències i els sabers corresponents a l’educació secundària obligatòria han de disposar d’una oferta ajustada a les seves condicions i necessitats, que es pugui fer de forma presencial, semipresencial o a distància.

2. Per tal que l’alumnat adquireixi una visió integrada del saber que li permeti desenvolupar les competències i afrontar amb èxit els principals reptes i desafiaments globals del segle XXI, els ensenyaments d’aquesta etapa s’organitzen de forma modular en tres àmbits i dos nivells en cadascun d’ells:

a) Àmbit de comunicació, en el qual s’integren els ensenyaments mínims recollits a l’annex 3 referits a les matèries Aranès i Literatura a l’Aran, Llengua Castellana i Literatura, Llengua Catalana i Literatura, i Llengua Estrangera.

b) Àmbit social, en el qual s’integren els ensenyaments mínims recollits a l’annex 3 relacionats amb les matèries Ciències Socials: Geografia i Història i Educació en Valors Cívics i Ètics.

c) Àmbit cientificotecnològic, en el qual s’integren els ensenyaments mínims recollits a l’annex 3 relacionats amb les matèries Física i Química, Biologia i Geologia, Matemàtiques, i Tecnologia i Digitalització.

3. L’organització d’aquests ensenyaments ha de permetre que es puguin fer en dos cursos.

4. La superació d’algun dels nivells corresponents a cadascun dels tres àmbits a què fa referència l’apartat segon té validesa a tot l’Estat.

5. La superació de tots els àmbits dona dret a l’obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria. Així mateix, l’equip docent pot proposar per a l’expedició del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria aquelles persones que, tot i no haver superat algun dels àmbits, es consideri que han aconseguit globalment els objectius generals de la formació bàsica de les persones adultes. En aquesta decisió s’han de tenir en compte les possibilitats formatives i d’inclusió en l’activitat acadèmica i laboral de cada alumne o alumna.

6. El departament competent en matèria educativa ha d’organitzar periòdicament proves perquè les persones majors de divuit anys, o que els compleixen l’any de realització de les proves, puguin obtenir directament el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, sempre que hagin assolit les competències segons els criteris d’avaluació establerts en aquest Decret. Aquestes proves, que han de disposar de les mesures d’accessibilitat universal i els ajustaments que necessiti tot l’alumnat amb necessitats educatives especials, s’han d’organitzar basant-se en els tres àmbits de coneixement.

Disposició addicional segona

L’ensenyament de religió

1. El pare, mare o tutor o tutora legal de l’alumnat menor d’edat ha de poder manifestar, a l’inici de curs, la seva voluntat que l’alumne o alumna rebi ensenyaments de religió o no.

2. Els centres educatius han de disposar les mesures organitzatives perquè els i les alumnes, els pares, mares o tutors o tutores legals dels quals no hagin optat perquè aquests i aquestes alumnes cursin ensenyaments de religió, rebin la deguda atenció educativa, d’acord amb les orientacions que facilitarà el departament competent en matèria educativa.

3. Els centres educatius han de programar l’atenció a l’alumnat que no ha optat per cursar ensenyaments de religió. Preferentment s’han de planificar i programar activitats educatives que desenvolupin la reflexió sobre la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i la transmissió de les bases del patrimoni cultural de la nostra societat. Aquestes activitats han de poder preparar l’alumnat per conviure en una societat diversa i per participar en un món democràtic, amb el ple exercici de la llibertat ideològica comprensiva de totes les opcions que suscita la vida personal i social amb la dignitat de la persona i els seus drets inviolables.

En tot cas, s’ha d’incidir en el desenvolupament de les capacitats de l’alumnat i en el seu desenvolupament personal, social i ciutadà, si el centre així ho considera, i les activitats proposades s’han de centrar en els aspectes més transversals del currículum, afavorint la interdisciplinarietat i la connexió entre els diferents sabers.

Les activitats a què es refereix aquest apartat en cap cas han de comportar l’aprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religiós ni a qualsevol àrea o matèria de les diferents etapes, ni han de ser qualificades.

4. La determinació del currículum dels ensenyaments de les diferents confessions religioses amb què l’Estat ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa és competència de les autoritats religioses corresponents.

5. L’avaluació dels ensenyaments de les diferents confessions religioses amb què l’Estat hagi subscrit acords de cooperació o amb què hi hagi subscrits convenis internacionals, s’ha d’ajustar al que estableixen aquests acords i convenis, entenent que l’avaluació s’ha de fer en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que les altres àrees i matèries.

6. Per tal de garantir el principi d’igualtat i la lliure concurrència, les qualificacions que s’hagin obtingut en l’avaluació dels ensenyaments de religió no computen en les convocatòries en les quals hagin d’entrar en concurrència els expedients acadèmics, ni a l’efecte d’admissió dels i les alumnes per fer una selecció entre els i les sol·licitants.

7. La dedicació horària de l’ensenyament de religió està establerta a l’annex 7.

Disposició addicional tercera

Adaptació de les programacions didàctiques

Els centres educatius disposen de tres cursos escolars a partir de l’inici del curs escolar 2022-2023 per modificar, adaptar i actualitzar les programacions didàctiques, de conformitat amb l’establert en aquest Decret. L’administració educativa ha d’acompanyar els centres educatius en l’elaboració i el desenvolupament de les programacions.

Disposició addicional quarta

Documents oficials d’avaluació

El departament competent en matèria educativa elabora i posa a disposició dels centres educatius els documents oficials d’avaluació de l’educació primària i de l’educació secundària obligatòria.

Disposició transitòria

Règim transitori

El Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i el Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria són aplicables fins a la implantació del calendari d’aplicació dels ensenyaments de l’educació bàsica.

Disposició derogatòria

Derogació normativa

Es deroguen el Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i el Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

Disposició finals

Primera

Calendari d’aplicació

Els ensenyaments de l’educació bàsica s’han d’implantar d’acord amb el calendari següent:

– L’any acadèmic 2022-2023 s’implantarà la nova ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica en els cursos primer, tercer i cinquè de l’etapa d’educació primària, i en els cursos primer i tercer de l’educació secundària obligatòria i en els cicles formatius de grau de bàsic.

– L’any acadèmic 2023-2024 s’implantarà la nova ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica en els cursos segon, quart i sisè de l’etapa d’educació primària, i en els cursos segon i quart de l’educació secundària obligatòria.

Segona

Autoritzacions

S’autoritza la persona titular del Departament d’Educació per dictar les disposicions que siguin necessàries per aplicar el que disposa aquest Decret.

Tercera

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà de publicar-lo al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

Barcelona, 27 de setembre de 2022

 

Pere Aragonès i Garcia

President de la Generalitat de Catalunya

 

Josep Gonzàlez Cambray

Conseller d’Educació

 

ANNEX 1 Competències clau i perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica

 

ANNEX 2 Àrees d’educació primària

 

ANNEX 3 Matèries d’educació secundària obligatòria

 

ANNEX 4 Competències transversals

 

ANNEX 5 Aprenentatge basat en situacions

 

ANNEX 6 Àmbits dels cicles formatius de grau bàsic

 

ANNEX 7 Horaris