Full 469

Novembre de 2023

LA CONVIVÈNCIA ALS CENTRES EDUCATIUS

La convivència als centres i el benestar de l’alumnat (i professorat) és un dels principals temes de debat i d’actualitat que preocupa molt la comunitat educativa, en especial el col·lectiu docent i laboral dels centres educatius. Quan parlem de convivència, ens referim necessàriament a les interaccions i relacions socials que s’estableixen entre l’alumnat, que en algunes ocasions resulten conflictives i, fins i tot, adopten formats molt greus d’assetjament escolar entre iguals. Però també ens referim, per altra banda, a les agressions (físiques o psicològiques) que docents, personal laboral d’atenció educativa i altres treballadors/es del centre educatiu podem rebre per part de l’alumnat o de terceres persones (que formen part de la comunitat educativa). Un fenomen, en totes aquestes modalitats, que malauradament creix dia a dia i que resulta molt preocupant, perquè es posen en risc la salut i el benestar emocional dels professionals dels centres educatius i de l’alumnat. Una salut i un benestar que no haurien d’estar en risc en un context com és un centre educatiu.

Cal situar i emmarcar les actuacions que es duen a terme en aquest àmbit en el projecte de convivència del centre. Aquest és un dels documents més importants de centre i cal desenvolupar-lo per donar resposta als problemes de convivència als centres educatius (en totes les seves formes), treballant de forma preventiva per assegurar entorns saludables de convivència i de benestar emocional. L’elaboració d’aquest projecte resulta complexa i precisa de la participació de tota la comunitat educativa. La solució d’aquesta problemàtica no depèn d’endurir les sancions i les conseqüències d’aquests fets tan greus, sinó d’educar i treballar de forma seriosa i professional aquesta qüestió. Per això és necessari crear espais de debat i de treball col·laboratiu per confeccionar projectes i actuacions de caràcter preventiu amb l’objectiu de transformar els centres educatius en entorns plenament inclusius, on tothom tingui cabuda i es prioritzin valors com el respecte, la tolerància i la convivència.

Qui impulsa l’elaboració del projecte de convivència i n’és responsable és la direcció del centre. La comissió de convivència (d’obligada creació i integrada per un nombre igual de professorat que de familiars i alumnat) col·labora en la planificació, l’aplicació i el seguiment d’aquest projecte. El grup participat o les comissions mixtes de treball (de les quals es contempla lexistència, però no l’obligació) delimiten les tasques i els espais de debat i treball. El responsable de la redacció del projecte és l’equip directiu (grup participat) i el claustre, amb la col·laboració de la comissió de convivència. Per tant, aquesta és una tasca ingent i complexa, amb participació de diversos agents de la comunitat educativa, amb un grau o nivell de participació, preparació i formació important i del tot necessària per arribar a resultats satisfactoris. La redacció del projecte ha de ser capaç de donar una bona resposta a la problemàtica abans esmentada i ha d’anar encaminada a l’assoliment d’un entorn i clima òptims de convivència i benestar emocional als centres educatius.

El Departament d’Educació deixa en mans de les direccions dels centres (que en són les responsables de lelaboració) aquest encàrrec des de la suposada autonomia de centres. És a dir, les direccions dels centres han de gestionar com impulsar, desenvolupar i implementar aquest document. Un autèntic repte. No parlem de quelcom menor. Les notícies i les evidències del dia a dia dels centres educatius constaten un deteriorament significatiu amb relació a la convivència escolar. Per tant, podem afirmar, sense equivocar-nos, que l’elaboració i la implementació d’un projecte de convivència, en aquests moments, esdevé essencial per millorar la convivència als centres educatius.

La responsabilitat última, però, és del Departament d’Educació. Té el deure de prioritzar i facilitar als centres educatius espais de treball on realment es puguin desenvolupar, implementar i seguir acuradament aquests projectes de convivència. El repte (i encàrrec) és complex i requereix recursos i una gran disponibilitat i implicació per donar resposta a tres eixos:

  1. Valors i actituds convivencials

  2. Resolució de conflictes

  3. Marc organitzatiu i de gestió de centre

Com veiem, cal intervenir i planificar en tres àmbits d’actuació. En l’àmbit curricular i en el pla d’acció tutorial, en la creació de recursos i infraestructura organitzativa pel que fa a la resolució positiva dels conflictes (prioritzant sempre una vessant preventiva dels conflictes) i en el marc organitzatiu i de gestió del centre.

La participació per part de diversos agents educatius i de la comunitat educativa és imprescindible. La creació d’una comissió de convivència i de grups de treball (tal com explicita el mateix projecte de convivència) ens sembla prioritària. La participació i implicació de diversos perfils professionals en el debat, elaboració i implementació del projecte de convivència esdevenen del tot necessàries. Cal la participació de la comunitat educativa i d’especialistes que aportin un assessorament i orientació en l’elaboració (especialistes del propi centre educatiu, dels serveis educatius i d’altres àmbits si convé). En cap cas, davant un àmbit d’actuació que té per objectiu l’assoliment del benestar emocional de la comunitat educativa, pot recaure en una sola persona responsable.

Heus aquí la manca de responsabilitat per part del Departament d’Educació. En comptes de facilitar, ordenar, organitzar i dotar dels espais i dedicacions horàries necessaris perquè la comissió de convivència i grups de treball facin aquesta tasca; en comptes de dotar dels recursos oportuns, d’aportar la formació, l’assessorament i l’orientació imprescindibles (amb la participació i implicació per part dels especialistes dels serveis educatius)… Deixa la responsabilitat en mans de les direccions (sota la famosa autonomia de centres), que no tenen els mitjans, els recursos ni els espais necessaris per assumir aquest repte amb garanties. Sovint (massa sovint) tot plegat acaba amb la bona voluntat per part dels treballadors i treballadores dels centres educatius per desenvolupar aquesta tasca. Això és inadmissible!

Finalment, el Departament d’Educació desvia l’atenció de la comunitat educativa i dels mitjans mediàtics. Per fer-ho, informa de la creació d’una nova figura als centres educatius que donaresposta a la coeducació i a la convivència escolar i lluitarà contra l’assetjament escolar: el coordinador o coordinadora COCOBE. Aquesta figura coordinarà la coeducació, la convivència escolar i el benestar de l’alumnat. La simple lectura de les funcions que el Departament li atribueix (Documents per l’organització i gestió dels centres: acompanyament de l’alumnat) comporta una greu irresponsabilitat per part del Departament. És inadmissible i impossible que aquesta figura de nova creació assumeixi aquesta càrrega de feina i responsabilitat. Això va clarament en detriment de la filosofia de treball que els mateixos documents organitzatius i normatius del Departament d’Educació recullen (Projecte de convivència). Per altra banda, i com a apunt, només es contempla la convivència escolar entre l’alumnat. Els conflictes, cada cop més freqüents i sovint silenciats per l’administració, amb relació a les agressions que pateixen docents i personal laboral d’atenció educativa per part de l’alumnat o de tercers (de la comunitat educativa) no hi són contemplats ni tractats. És un tema greu que no podem obviar i que el Departament té l’obligació de gestionar i respondre de forma adequada i urgent. La salut i el benestar emocional del personal dels centres educatius haurien de ser un tema preferent que caldria tractar amb professionalitat, desplegant les eines i recursos adients per donar una resposta idònia. No obstant això, sembla que no és una de les prioritats del Departament d’Educació.

Els càrrecs de coordinació establerts als centres educatius (informàtica, LIC, riscos laborals, etc.), tot i el volum important de feina, tenen tasques acotades i perfectament definides. A més, molt sovint compten amb l’assessorament i l’orientació de personal i professionals especialistes (per exemple dels serveis educatius o del servei de prevenció de riscos laborals dels serveis territorials). Amb la coordinació COCOBE, no és el cas. No s’estableix cap perfil professional per aquesta coordinació que, simplement, disposa d’una formació inicial de 30 hores. Això és surrealista i inadmissible!

Enllaç pàgina fulls d2 rectificat en 72 ppp