25 de novembre

Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones i nenes

S’acosta un any més el 25 de novembre, dia dedicat cada any a denunciar la violència contra les dones i nenes. La reivindicació ha de ser una lluita contínua i del dia a dia, per tal de gaudir de vides lliures i dignes en qualsevol espai i àmbit i erradicar les violències que ens continuen sotmetent en tots els àmbits de la vida.

Les estructures socials són difícils de canviar i causen tota mena de violències masclistes. Denunciem un sistema capitalista patriarcal que, tant a les dones com a les classes oprimides, en totes les esferes de les nostres vides, ens porta a ser subjectes de situacions intolerables plenes de violències: control, menyspreu, vexacions, agressivitat i assassinats. Tot, per la mera raó de ser dones.
Una violència molt generalitzada és la institucional i l’exercida pel sistema judicial. Sovint, no s’assumeixen les competències en prevenció, acompanyament i reparació. També apareixen formes de violència en l’assignació de guàrdies i règims de visites i en l’arxivament de casos de denúncies d’assetjament per manca de proves.

La globalització capitalista comporta moltes desigualtats en relació amb la classe social. A més, segons el país, altres factors repunten i accentuen les violències envers les dones, com ara la pobresa, les migracions, l’atur, les guerres, etc. La discriminació s’accentua també segons l’origen racial, la religió, l’orientació sexual… Com també hi influeix l’anomenada bretxa salarial i el sostre de vidre: llocs de treball devaluats, invisibilitzats, mal pagats i fins i tot no remunerats com el treball domèstic i el de cures entre d’altres.

Amb la llei 7/2020, de 22 de desembre que modifica i amplia la llei 5/2008 de 24 d’abril, s’introdueix el reconeixement de noves formes de violència com ara:
– La violència obstètrica i la vulneració dels drets sexuals i reproductius,
– La violència de segon ordre que és la violència física i psicològica contra les persones que donen suport a les víctimes de violència masclista,
– La violència vicària exercida contra fills/es amb la finalitat de provocar dany psicològic a les mares,
– La violència digital,
– La violència en l’àmbit de la vida política i l’esfera pública de les dones,
– Les violències en l’àmbit institucional i constituïda en accions i omissions de les autoritats, personal públic i agents que obstaculitzen o impedeixen les polítiques públiques i l’exercici dels drets que reconeix aquesta mateixa llei
– I la violència sexual, una violència encara molt acusada.

Tot i la identificació i sensibilització de les violències masclistes, encara queda un llarg camí social. Són fonamentals les accions individuals i comunitàries per a l’educació sobre violències, ja que són estructurals del sistema heteropatriarcal, capitalista, racista i colonial.
De mitjana a Catalunya es denuncien 3 agressions al dia i estem parlant de tan sols el 10 % que s’arriben a denunciar. La resta queden invisibilitzades. També cal tenir en compte que en temps de pandèmia i en l’esfera de les relacions, les violències i els feminicidis van augmentar.
Necessitem instruments efectius per combatre totes aquestes violències que han de vertebrar circuits d’actuació des de tots els estaments. El repte és actuar de manera estructural i preventiva, així com aplicar aquests instruments en tots els àmbits de l’administració (educativa, sanitària, de justícia…).

Exigim
– Entomar accions de suport i resiliència per a les supervivents.
– Impulsar accions de compromís i implicació amb l’autodeterminació i acompanyament de les víctimes.
– Treball remunerat per a totes, així com les prestacions socials que garanteixin vides dignes.
– Una revisió i aplicació de l’ingrés mínim vital o de la renda garantida de ciutadania.
– Polítiques públiques de l’habitatge.
– El dret a decidir sobre els nostres cossos (el dret a l’avortament de forma fonamental).
– La derogació de la Llei mordassa. També demanem l’arxivament de casos pel dret a l’autodeterminació i en mobilitzacions feministes.
– La derogació de la Llei d’estrangeria
– Acompanyament a la infància i l’adolescència en la diversitat afectivosexual i de gènere. Amb un avantprojecte de llei de llibertats afectives sexuals amb millors garanties.
– Unes pensions dignes i que la societat tingui cura de tots els cicles de les nostres vides.

La responsabilitat d’extingir el patriarcat i la seva ideologia masclista és de tota la societat. Cal desobeir els mandats de la masculinitat més tradicional en tots els àmbits socials. Necessitem crear nous referents pel que fa a l’àmbit educatiu. És necessària aquesta contribució de forma transversal, per una educació de la societat des de la base i per una societat més igualitària, diversa, inclusiva, lliure i feminista. Així com pel reconeixement de la diversitat afectiva i sexual. La comunitat educativa estem en el procés constant de potenciar la corresponsabilitat en les tasques domèstiques i desemmascarar els estereotips heteropatriarcals que fins ara han marcat els drets, els deures i les funcions dels homes i dones.

És absolutament imprescindible mantenir i incrementar la resistència frontal del sistema neoliberal i conservador. Volem que s’eliminin totes les traves existents per a les dones no estàndards i per a les dones migrants en situació irregular. Se’ls ha de garantir poder accedir a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva contra la violència de gènere i a tots els serveis pertinents. Així mateix, cal oferir refugi polític quan al territori d’origen hi hagi opressió, guerres o pobresa.

Volem que no es retallin sistemàticament els recursos públics destinats a eliminar les violències masclistes (inclosos els educatius).

Com a sindicat amb una àmplia implantació a l’educació pública, no ens cansarem d’exigir una coeducació real per pal·liar les mancances als centres educatius.

Davant d’aquest evident atac, tornem a ser les dones les que impulsem els moviments de denúncia i reivindicació. Un cop més denunciem i sortim al carrer aquest 25N, perquè rebutgem clarament les violències masclistes. Som feministes diverses amb les nostres denúncies i reivindicacions. Dones, lesbianes, persones trans, amb identitats i cossos dissidents… Totes lluitem perquè aquesta societat inclusiva sigui reconeguda amb ple dret.

Continuarem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix. Cal construir una societat digna i lliure de violència per a totes.

Cal que aquest 25 de novembre recuperem els carrers i torni a ser un acte d’autodefensa feminista i un crit de denúncia i esperança per a totes. Tornem a interpel·lar la societat i les institucions!

La Secretaria de la dona d’USTEC·STEs (IAC) us animem a unir-vos a les mobilitzacions que es duguin a terme arreu del territori.

PER UNA VIDA LLIURE DE VIOLÈNCIES MASCLISTES. SORTIM ALS CARRERS. SORTIM A MANIFESTAR-NOS!!!

Informació sobre l'ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques i perquè tinguis la millor experiència d'usuari/ària. Si continues navegant, estàs donant el teu consentiment per acceptar les esmentades galetes així com la nostra política de galetes